El Papa Lleó ens parla de la paràbola d’uns obrers que van a la vinya.
També aquest relat alimenta la nostra esperança. A vegades tenim la impressió que no trobem sentit a la nostra vida, ens sentim inútils, inadequats, com els obrers que esperen a la plaça del mercat esperant que algú els contracti per a treballar. Però a vegades el temps passa i no ens sentim reconeguts ni apreciats o potser no hem arribat a temps i uns altres han arribat abans que nosaltres.
En aquesta paràbola, uns jornalers esperen que algú els contracti per aquell dia. És l’amo de la vinya qui surt personalment a buscar els seus obrers, vol establir amb ells una relació personal. L’amo surt diverses vegades, a punta de dia, i després cada tres hores. Després de sortir a les tres de la tarda ja no caldria sortir novament perquè la jornada laboral acabava a les sis, però encara hi va anar a les cinc. Els jornalers que s’havien quedat a la plaça probablement havien perdut l’esperança. Quin sentit té contractar treballadors només per una hora?
Amb els treballadors que van anar a la vinya a primera hora, l’amo havia acordat una paga d’un denari, que era el cost habitual d’una jornada de treball. Als altres els va dir que els donaria el que fos just. Què és just?
Per Déu és just que cadascú tingui el necessari per viure.
Al final del dia, a l’hora de pagar, els treballadors de primera hora es senten decebuts, no aconsegueixen veure que l’amo no ha estat injust, sinó generós, no ha mirat només el mèrit sinó la necessitat.
Déu vol donar a tothom el seu Regne, la vida plena, eterna i feliç. I així ho fa Jesús amb nosaltres.
Treballant a la seva vinya trobarem una resposta a aquella pregunta profunda que portem a dins: quin sentit té la meva vida?
No ens desanimem! Fins i tot en els moments foscos de la vida, quan el temps passa sense donar-nos les respostes que busquem, demanem al Senyor que surti de nou i ens cerqui allí on l’estiguem esperant.
El Senyor és generós i vindrà aviat!
M. Dolors Coscojuela