Un temps per situar-se i caminar
Aquest és el títol del 4rt capítol del nostre temari. El “fil conductor” és el compromís. Com ens diu el nostre himne: “una fe que ens mou a viure amb maduresa com una espiga amb delit de granar…”
La vellesa pot ser una oportunitat. Mentre el món ho viu amb una mica de resignació, fins i tot amb un cert derrotisme, nosaltres ho intentem viure amb esperança.
Ens diu l’autor: “viure la vellesa es escoltar en mi unes crides noves i anar aprenent a fer les coses de mica en mica, sense posar-me nerviós. És una aprenentatge que hauria de fer progressivament amb saviesa i bon humor”
Aquesta esperança és molt important. Amb tanta gent que “va tirant”, sovint sense trobar sentit al que fa, l’esperança que surt d’una vida alegre i joiosa és un bon testimoni.
Estem a punt de començar l’advent, el temps que dediquem a preparar-nos pel Nadal. Un cop més ens trobarem que molts viuen aquestes festes “per inèrcia”, “per què toca”, “per què ho fa tothom”.
Qui els anunciarà que el que celebrem no té res de costum, de repetició mecànica? Qui els dirà que el Nadal és molt més que uns regals i uns dinars rituals?
Només la il.lusió –molt pròpia del Nadal– i l’esperança ens poden obrir els ulls. I si aconseguim entra-hi, aquesta esperança dura per sempre. Com diu el salmista, son “llavors de vida eterna”
Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona