Iñigo López de Loyola va néixer el 23 d’octubre de 1491 al castell de Loyola, del municipi d’Azpeitia, a l’actual Guipúscoa. Era el més petit de tretze germans.
Als 18 anys va començar la seva carrera militar, com era l’ideal dels joves de casa noble d’aquella època, i va entrar al servei del duc de Nájera, virrei de Navarra, participant en moltes batalles. Però el mes de maig de 1521, lluitant contra l’exèrcit francès en el setge de Pamplona, una canonada li va destrossar la cama dreta.
Va ser portat a la casa pairal de Loyola i, en una època en què no hi havia anestèsies, va suportar dues dolorosíssimes intervencions, ja que després de la primera els ossos no havien quedat ben alineats i li sortia un os que, per a un cavaller militar, no quedava estètic. Va voler, doncs, una segona intervenció de correcció, encara més dolorosa que la primera.
Durant la convalescència, per cobrir les hores d’avorriment, Ignasi somiava amb històries cavalleresques i militars. Com que aquests llibres no hi eren al castell, la seva cunyada Margarita de Araoz, muller del seu germà gran, li va donar per llegir la Vida de Crist i vides de sants. I mentre les llegia s’aturava a pensar, tot raonant amb si mateix:
«Sant Domènec va fer això, doncs jo també haig de fer-ho. Sant Francesc va fer això, doncs jo també haig de fer-ho».
Un cop recuperat, va decidir peregrinar a Terra Santa per venerar els llocs per on havia caminat i havia estat crucificat Jesús. Així, dalt d’una mula, emprengué camí cap al port de Barcelona per embarcar, però amb la intenció de passar abans pel monestir de Santa Maria de Montserrat.
En un poble abans de pujar a la muntanya va comprar un vestit de tela de sac, amb el qual pensava peregrinar a Terra Santa. En arribar a Montserrat, la vigília de la festa de Nostra Senyora, el 25 de març de 1522, va vetllar tota la nit les armes davant l’altar de Santa Maria i, després d’una llarga confessió general, deixà al peu de l’altar les seves armes de militar. Es despullà de la vestimenta, que va donar a un pobre, i es vestí amb la roba de sac.
Passà tres dies a Montserrat en col·loqui espiritual amb la comunitat i, en baixar de la muntanya, hagué de fer a Manresa una estada d’onze mesos, molt més llarga del que en principi pensava, perquè a Barcelona no deixaven entrar els forasters per causa d’una epidèmia de pesta. Es va instal·lar en una balma o cova, on dejunava i vivia pobrament, fent tasques a l’hospital a canvi de manutenció i dedicant moltes hores al dia a fer oració.
Durant aquesta estada a Manresa, Ignasi va viure una ferma experiència espiritual que va reflectir en unes reflexions i meditacions sobre fets i paràboles de l’Evangeli per aplicar a la pròpia vida, en paraules seves, «como si presente me hallare»: els famosos Exercicis espirituals.
Quan les circumstàncies ho permeteren, passà per Barcelona i s’embarcà cap a Terra Santa, on durant quatre setmanes visità tots els llocs sants. S’hi volia quedar per sempre a Jerusalem, però el provincial dels franciscans no li ho permeté. De retorn, es quedà dos anys a Barcelona, on anava a classe del que en deien gramàtica i demanava almoina a la porta de Santa Maria del Mar, que després repartia entre els pobres. Els mateixos mestres, però, li van aconsellar que, per poder predicar, havia de fer estudis superiors de teologia.
Va anar a Alcalà, Salamanca i, més tard, a la Universitat de París, on va arribar l’any 1528 i on va reunir el grup de companys que varen fundar la Companyia de Jesús.
Daniel Pinya i Batllevell