La pau és molt més que l’absència de guerra. És, abans que res, un do de Déu, un fruit de l’Esperit que omple el cor de qui viu arrelat en l’amor i en la veritat. Jesús, en el discurs del comiat, ens diu: «Us deixo la pau, us dono la meva pau» (Jn 14,27). No és una pau com la que pot oferir el món, fràgil i condicionada, sinó aquella que neix de la reconciliació amb Déu i entre els homes.
Tanmateix, quan mirem el nostre món, veiem com aquesta pau sembla cada cop més amenaçada i més ferida. La guerra a Ucraïna, que s’allarga amb el seu rastre de mort i destrucció, ens recorda com l’orgull i la cobdícia poden cegar els pobles. A Gaza, el sofriment immens de tantes famílies innocents ens interpel·la sobre la urgèn- cia d’una pau justa, que reconegui la dignitat de tots. I més enllà dels focus mediàtics, a Nigèria, milers de germans nostres en la fe són perseguits i assassinats en silenci, amb la indiferència del món occidental, només per ser cristians; aquesta és una ferida que l’Església no pot ignorar.
Com a creients, no podem resignar-nos. El do de la pau ens compromet. Som cridats a fer-lo present en el nostre entorn: en la família, a la parròquia, entre els amics, en la societat. Cada gest de perdó, cada paraula reconciliadora, cada acte de solida- ritat és una llavor de pau que contribueix a transformar el món. El Moviment Vida Creixent ens convida a viure aquesta missió amb esperança serena i pregària constant. Que, enmig de la violència i la injustícia, siguem testimonis del Crist ressuscitat, que venç l’odi amb l’amor i transforma el cor de pedra en cor de carn. La pau és possible si deixem que Déu neixi en nosaltres.
Mn. Joaquim Meseguer García, pvre., consiliari diocesà de Terrassa de Vida creixent.