Hem celebrat les festes del naixement de Jesús. Ell va néixer sota el poder: el Cèsar fa empadronar Jesús a la ciutat de David, a Betlem. Avui, l’evangelista Lluc ens presenta el Mestre a Nazaret on s’havia criat.
Tothom ja l’esperava; la seva popularitat era coneguda arreu. El poble l’aplaudia. Aquell dia era dissabte. Com tenia costum, Jesús anà a la sinagoga, lloc de reunió per llegir la paraula de la Sagrada Escriptura i per a la pregària.
Si hi havia algun personatge, a ell li tocava llegir. Així, doncs, a Jesús li donen el volum del profeta Isaïes, on hi trobà aquestes paraules: -Avui porto la bona Notícia als marginats. M’han enviat a proclamar als captius la llibertat, als cecs, el retorn de la llum, i a deixar en llibertat els oprimits.
Aquest fou, en resum, el primer míting de Jesús. I mai tan actual, avui com quan fou pronunciat. Tots els polítics porten projectes d’alliberament a la butxaca; però són projectes parcials i projectes de tirania.
L’alliberament de Jesús és total, abasta tot l’ésser humà. L’alliberament no és total si només resol el problema del pa i no promou la fam dels ideals per a tenir raons per viure. Aquest és el sistema permissiu actual: entabanar els afanys per a ser lliures amb llibertats “parcials” (plaer, diversions, promeses electoralistes) per a després manipular la llibertat de les persones.
Només és lliure aquell que sap on va.
Mn. Pere Arribas-diaca
Salm 35. Acusa, Senyor, els qui m’acusen
Programa d’un cristià no-violent:
Em fan violència, física i moral, injustament. Des de la tortura fins a la calúmnia. Amb l’ajut de Déu, que envia el seu àngel per confortar-me, els venceré. Però no amb les seves mateixes armes, sinó tornant-los bé per mal, pregat per ells i fent-los veure la injustícia que cometen amb mi i amb molts altres fins que, plens de confusió i de vergonya, se’n penedeixin.
Acusa, Senyor, els qui m’acusen,
combat contra els qui em combaten;
pren l’escut i el broquer,
aixeca’t, vine a ajudar-me!
Branda la llança,
barra el pas als qui em persegueixen.
Senyor, digues-me:
«Jo et salvaré.»
Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen la meva mort.
Que se’n tornin plens de confusió
els qui es proposen fer-me mal.
Que siguin com la palla a mercè del vent
i que els encalci l’àngel del Senyor.
Que trobin fosc i relliscós el camí
i que l’àngel del Senyor els persegueixi.
No tenien motiu per a posar-me paranys
ni per a obrir clots on perdés la vida.
Que es trobin tot d’una en el desastre,
que els atrapin els paranys que em posaven
i caiguin als clots que han obert.
Però jo celebraré el Senyor,
m’alegraré perquè ell em salva;
proclamaré amb totes les forces:
«Senyor, qui és com tu?
Tu defenses el pobre contra el poderós,
el pobre desvalgut contra qui el roba.»
Es presenten testimonis maliciosos,
m’interroguen sobre coses que no sé;
em tornen mal per bé,
tothom m’abandona.
Quan ells estaven malalts,
jo em vestia de sac en senyal de dol,
m’afligia i dejunava,
no deixava de pregar;
arreu anava trist i abatut,
com si es tractés d’un germà o d’un amic,
com si plorés la pròpia mare.
Però ells, quan m’han vist caure,
s’han alegrat, s’han reunit contra mi,
m’han fet mal d’amagat,
no paren de destrossar-me;
es mofen de mi amb hipocresia,
estrenyen les dents contra meu.
Fins quan, Senyor, et quedaràs mirant-ho?
Defensa la meva vida de la seva violència,
defensa-la dels lleons.
Et donaré gràcies enmig del poble reunit,
davant de tothom et lloaré.
Que no puguin cantar victòria
els qui em volen mal sense motiu;
que no es facin l’ullet entre ells
els qui m’odien perquè sí.
Ells no parlen com a amics:
rumien com enganyar
la gent tranquil·la del país,
i diuen satisfets:
«Ja hem vist el que volíem.»
Tu, Senyor, ho has vist! No callis,
no t’allunyis de mi, Senyor.
Desperta’t, desvetlla’t,
fes-me justícia.
Déu meu i Senyor, defensa la meva causa!
Sentencia amb la teva justícia.
Senyor, Déu meu, que no puguin alegrar-se!
Que no puguin dir de mi:
«Això és el que anhelàvem.»
Que no puguin dir: «L’hem engolit!»
Que quedin defraudats i avergonyits
els qui s’alegraven de la meva desgràcia.
Que siguin coberts de vergonya i confusió
els qui s’enorgullien contra mi.
Però que s’alegrin i cantin
els qui volien el meu triomf,
i puguin dir sempre: «És gran el Senyor,
que vol el bé del seu servent.»
Anunciaré la teva justícia,
tot el dia et lloaré.