Després de l’episodi al llac de Galilea, Jesús reprèn als apòstols: “Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?”. (Mc 4,40).
No tothom té fe, fins i tot nosaltres que som creients, sovint ens adonem que només en tenim una petita reserva. Jesús ens podria reprendre amb freqüència, com als seus deixebles, per ser “homes de poca fe”.
La fe és el do més feliç, l’única virtut que se’ns permet envejar. Qui té fe està habitat per una força que no és només humana, la fe “suscita” en nosaltres la gràcia i obre la ment al misteri de Déu.
Jesús també va dir als seus deixebles: “Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ‘Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar’, i us obeiria” (cf. Lc 17,6). Per això també nosaltres, com els deixebles, repetim: “Senyor, augmenta la nostra fe”(cf. Lc 17,5).
És una bonica pregària: “Senyor augmenta la nostra fe”.
M Dolors Coscojuela