Ha quedat ben clar, oi? Jesús ha plantat la tenda al nostre càmping –misteri de Nadal- i el seu poble, els pastors, els nets de cor, els senzills, amb els forasters, els estrangers, els savis astròlegs... tothom, l’han trobat perquè han sortit de la tenebra on vivien.
Ara sabem ja qui és Jesús: -Ets el meu fill, igual que jo, diu la veu del Pare; m’has fet quedar bé.
Avui Jesús comença la seva missió i l’objectiu: l’home i la dona, salvar l’univers. No crida ni alça la veu. No trenca la canya que està a punt d’esberlar-se ni bufa la flama del ble que espurneja. Ell serà llum de les nacions.
Aquesta és la missió del Messies desprès de sortir del Baptisme de les aigües del riu Jordà. I aquesta és la nostra tasca.
Però el baptisme ens deixa bastant indiferents, o més ben dit, no fem quedar bé el Pare. Ens atrevim a atacar els dèbils, a rematar el caigut, arrenquem la branqueta que els cops d’aire, els cops del meu geni han esqueixat.
Tot sovint, esfullem la flor de les petites il·lusions... No sabem donar oportunitats. Ens fa vergonya, en una paraula, ser amics dels abatuts i tenim por de plantar cara als potents, importants i acreditats, els VIPS de la cultura moderna.
Església, Poble de Déu, humanitat humanitària i benèvola, què en dius del demà? Esteu a punt per a renunciar als mitjans del poder, a tota mena de complicitats amb tota mena d’injustícia? Tindrem la gosadia de fer esclatar l’esperit, i ser llevat d’una societat sense classes i sense privilegis?.
Mn. Pere Arribas-diaca
Salm 31. En tu, Senyor, m’emparo
El salm inacabat de Crist en creu:
“Pare, a les vostres mans confio el meu esperit” (Lc 23,44-46). Jesús es lliura voluntàriament al compliment de la voluntat del Pare: “teniu el meu destí a les vostres mans”. Per això el Pare l’estima i el glorificarà. Tingueu coratge, tots els qui espereu en el Senyor!
Sento com parla la gent,
em veig amenaçat de tots costats,
han pres un acord contra mi,
han decidit la meva mort.
Però jo confio en tu, Senyor,
et dic: «Ets el meu Déu,
tens a les mans el meu destí.»
Allibera’m dels enemics que em persegueixen.
Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,
salva’m per l’amor que em tens.
Senyor, jo t’invoco: que no en tingui un desengany.
Però que quedin decebuts els injustos
en el silenci de la terra dels morts;
que callin per sempre els llavis mentiders,
que parlen contra el just amb insolència,
desafiant i menyspreant.
Que n’és, de gran, la felicitat
que has reservat als teus fidels!
La dónes als qui s’emparen en tu,
i tothom ho pot veure.
Els amagues a la teva presència,
lluny de les intrigues humanes;
els aixoplugues a casa teva,
lluny dels atacs de males llengües.
Beneït sigui el Senyor.
És admirable l›amor que em té
dins la ciutat emmurallada.
Jo deia, veient-me perdut:
«M‘has allunyat de la teva presència.»
Però tu has escoltat la meva súplica
quan implorava el teu auxili.
Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!
El Senyor guarda els qui creuen en ell,
però castiga els orgullosos sense plànyer-los.
Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor!
[...]