Quan el Papa Pius XI, l’11 de desembre de 1925 va proclamar la festa de Crist Rei, uns varen aplaudir i altres – com sempre – varen xiular. La ignorància –com sempre– és molt atrevida.
Per entendre que Jesucrist és Rei de tots, cal fer un repàs literari. El llibre bíblic de Daniel diu: “Vaig veure com al Fill d’home, li fou donada, dalt dels núvols per l’Ancià venerable, la sobirania i la reialesa, i tots els pobles i llengües li faran homenatge. La seva reialesa no decaurà mai”.
Al final de la vida el Fill d’home –Jesús, Déu i home-, el trobem emmanillat davant de Pilat, i aquest li pregunta: “tu ets el rei dels jueus?”. El to de la pregunta és irònic. El Procurador bé prou sabia que els jueus no podien tenir cap rei. Herodes era tetrarca, un dels quatre sobirans d’un territori sotmès a Roma; no obstant això, el poble l’anomenava rei.
Jesús no perd la serenor. He de saber què has fet. Jesús li respon: La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Carai, així vols dir que tu ets rei? Teniu raó, Pilat; però no t’impacientis. La meva política és un testimoni de la veritat.
No, si no ha fet res, contesta la nostra societat; no ha fet cap mal. Ha fet quelcom pitjor; ha pertorbat i capgirat tots els nostres sistemes polítics, socials, religiosos i, sobretot, els econòmics! El seu regne no és el nostre regne! La seva veritat no és la nostra veritat! El nostre Déu és al temple, on ha de ser. Ara el seu Déu, el trobem per tot arreu. Pilat, crucifica’l!
Mn. Pere Arribas-diaca
Salm 28. A tu clamo, Senyor
No feu el sord, Senyor!:
Els salmistes són atrevís, quasi insolents. Déu prefereix això que no pas que ens cansem de suplicar-lo. Sap que en el fons d’aquesta llibertat d’expressió hi ha la confiança i la tendresa del qui se sap estimat: “Preneu-nos sempre als vostres braços!”.
A tu clamo, Senyor:
penyal meu, no facis el sord al meu crit!
Si no fas cas de mi, m’assemblaré
als qui baixen a la fossa de la mort.
Escolta la meva veu suplicant,
quan et demano auxili
i alço les mans vers la cambra del teu santuari.
No em llancis amb els culpables
ni amb els qui van amb males arts;
parlen en to d’amic als seus companys,
però coven malícia dins el cor.
Torna’ls això que han fet,
les maldats que han comès!
Torna’ls la paga que es mereixen
per l’obra de les seves mans!
No han entès les gestes del Senyor,
les obres de la seva mà;
per això els destruirà per sempre més.
Beneït sigui el Senyor,
que escolta la meva veu suplicant.
El Senyor és el mur que em protegeix;
el meu cor confia en ell.
M’ha defensat i me n’alegro tot jo;
vull lloar-lo amb els meus cants.
El Senyor és la muralla del seu poble,
el baluard que salva el seu Ungit.
Salva el teu poble!
Beneeix la teva heretat!
Sigues el seu pastor,
pren-los per sempre en els teus braços!