Tots, de petits, hem jugat al joc de la cadira. Hi ha deu nois i nou cadires. A un signe donat per l’àrbitre, tots han d’aconseguir una cadira. Sempre n’hi ha un que es queda sense cadira. A cada jugada, es retira una cadira. Guanya l’últim que es queda amb la cadira.
Un dia, Jaume i Joan, dos germans apòstols de Jesús, li varen demanar la cadira per asseure’s al seu costat quan fos glorificat en el Regne. Nois, us heu passat, contestà el Mestre. No sabeu pas el que demaneu.
Com podem veure, la història ja és vella, i la història es va repetint als nostres dies. Tothom busca la cadira, la poltrona del poder.
I no és pas que no sigui una cosa bona voler ser dels primers, però primer s’ha de suar la cansalada.
Seguir Jesús no és cap loteria; seguir Jesús és anar al seu costat i no passar al davant, és a dir, no és lícit saltar-se el camí del calvari.
És ser-hi a les verdes i a les madures.
Fixem-nos que Ell ens ensenya com hem de fer servir els dons que la natura ens dona: cercar els primers llocs és bona feina.
Però el primer lloc de l’autoritat és perillós. Entre les nacions, els governants – diu Jesús – disposen dels seus súbdits com si en fossin amos i els mantenen sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser el primer, qui vulgui seure a la poltrona del poder, ha de ser l’esclau i servidor de tots. Com Jo, que no he vingut a fer-me servir, sinó a servir els altres. I, com ja us ho he dit, penso oferir la meva vida per a alliberar-vos de tot llast i sense esperar-ne cap medalla o guardó.
Podeu seguir-me?
Sí, ho volem.
Doncs, som-hi, sense posar-nos-hi frenètics.
Mn. Pere Arribas-diaca
Salm 26. Examina’m, Senyor, posa’m a prova
Nosaltres no som d’eixe món:
Com si fossis en Raimon, crida, indignat, que no vols ser d’aquest món d’injustícies, que vols viure honradament. Crida també, entendrit, que estimes Déu i que saps que Déu t’estima.
Fes-me justícia, Senyor!
És honrat el meu camí.
Confio en el Senyor,
no tinc por de caure.
Examina’m, Senyor, posa’m a prova,
depura’m al foc el cor i les entranyes.
Tinc present el teu amor,
visc d’acord amb la teva veritat.
No m’assec amb homes falsaris,
no tinc tractes amb gent malèfica;
detesto les colles de malvats,
no m’assec amb els impius.
Ja que estic net de culpa, em rento les mans
i giro entorn del teu altar, Senyor,
cantant ben alt l’acció de gràcies
i anunciant les teves meravelles.
Senyor, m’estimo la casa on habites,
l’indret on resideix la teva glòria.
No em comptis entre els pecadors,
entre els homes que cometen crims de sang;
a les seves mans hi ha males intencions,
són plenes de regals per subornar.
La meva vida és honrada:
allibera’m i compadeix-te de mi.
Els meus peus van pel camí dret;
beneiré el Senyor enmig del poble reunit.