La por és avui una realitat molt freqüent. Fins i tot el suau aleteig d’un ocell ens esvera. Sempre anem per la vida a la defensiva. I així anem trampejant. Perquè l’amor és incompatible amb el temor. Sols quan tenim el cor obert, nien en nosaltres els coloms de la pau i de la seguretat. Sols quan aconseguim alliberar-nos de les tensions, dels complexos, de les caretes i dels propis protagonismes, vindrà a nosaltres voleiant el colom de l’Esperit Sant. Els coloms fugen de les reixes.
Avui celebrem el dia de la Pentecosta, el “Fermall d’or” del Temps Pasqual; la Ventada de l’Esperit, l’ànima de l’Església naixent; la festa de l’Esperit que ve a reunir tots els dispersos per la Babel del pecat d’orgull i de l’enemistat.
L’Esperit és força, calor, fortalesa, i malgrat tot, que poc conegut! L’Esperit és la força que pot transformar el món. És la Ventada que pot desbrossar tota la fullaraca que tots ja coneixem i que fa angúnia repetir-la.
L’Esperit va transformar els esporuguits apòstols en una comunitat de profetes i de màrtirs. És l’Esperit el qui ha mantingut a peu dret l’Església durant vint segles, i és l’Esperit el qui obre les fronteres de fraternitat entre els homes i dones sense cap mena de distinció. Tot allò que, en el món, disgrega, separa, desuneix, entristeix l’Esperit.
Llengua, foc i vent: tres imatges; llengua i nous missatges, foc que crema l’egoisme; vent que ens porta a la unitat des d’Occident a l’Orient.
Deixem-nos arrabassar per l’Esperit!.
Mn. Pere Arribas-diaca
Salm 22. Déu meu, per què m’has abandonat?
La Creu dona sentit al mal del món:
Quan Jesús, des de la Creu, deia aquest salm, no sols descrivia la seva pròpia passió, sinó que en demanava al Pare el perquè. El perquè de les seves sofrences i de les nostres. La resposta és la segona part del salm.
Però tu, Senyor, no t’allunyis;
força meva, cuita a defensar-me. Allibera la meva vida de l’espasa,
que no mori entre les grapes del gos; salva’m de la gola del lleó,
guarda’m de les banyes del brau. Senyor, m’has escoltat!
Anunciaré el teu nom als meus germans, et lloaré enmig del poble reunit:
«Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo, reverencieu-lo, fills d’Israel!
Perquè no ha rebutjat ni menyspreat
el pobre desvalgut;
no l’ha privat de la seva mirada
i quan cridava auxili l’ha escoltat.»
En tu s’inspirarà el meu cant
davant de tot el poble;
davant dels fidels oferiré el que vaig prometre.
Els humils en menjaran fins a saciar-se, lloaran el Senyor els qui el cerquen
i es diran: «Que tingueu llarga vida!» Ho tindran present i tornaran al Senyor tots els països de la terra,
es prosternarà davant seu
gent de totes les nacions.
Perquè la reialesa és del Senyor:
ell és el sobirà dels pobles.
Els qui estan plens de vida l’adoren, s’agenollen davant d’ell els moribunds
i el qui ja no es pot revifar.
Una descendència donarà culte al Senyor;
parlaran d’ell a aquesta generació. Vindran a anunciar la seva bondat
al poble que ha de néixer