En aquesta Catequesi sobre el discerniment, el Papa Francesc reflexiona sobre l’oració:
“L’oració és una ajuda indispensable per al discerniment espiritual, perquè ens permet entrar en intimitat amb el Senyor, ser els seus amics, i així poder reconèixer el que a Ell li agrada. Aquesta relació íntima o familiar amb Déu també ens ajuda a allunyar les pors i els dubtes que poden torbar el nostre cor quan ens disposem a complir la seva voluntat.
Sabem que discernir no és fàcil, perquè no som màquines que reben instruccions i les duen a terme, sinó persones. I en la vida de les persones moltes vegades es presenten alguns tipus d’obstacles, sobretot afectius. Ho veiem en el cas del jove ric, que volia seguir a Jesús, però tenia el seu cor dividit entre Ell i les riqueses. Al final va optar per les riqueses, encara que això el deixés trist. Jesús mai ens obliga a seguir-lo, ens deixa lliures. Per això, és necessari ser amics de Jesús, estar oberts a la seva gràcia, perquè Ell ens ajudi a superar les dificultats i a seguir-lo amb alegria.
Hem de parlar amb Jesús com un amic parla a un altre amic. És una gràcia que hem de demanar els uns pels altres: veure Jesús com el nostre amic, el nostre amic més gran, el nostre amic fidel, que no fa xantatge, sobretot que no ens abandona mai, tampoc quan ens allunyem d’Ell. Ell roman a la porta del cor. “No, jo de tu no en vull saber res”, diem nosaltres. Però Ell es queda aquí a prop, prop del cor perquè Ell sempre és fidel”.
Demanem aquesta gràcia: viure una relació d’amistat amb Jesús, com un amic parla a l’amic. Comencem amb la pregària: “hola”, la pregària per saludar el Senyor amb el cor, la pregària de l’afecte, la pregària propera, amb poques paraules però amb gestos i amb bones obres.
M. Dolors Coscojuela