La revelació bíblica ens mostra tres nivells en la relació amb els altres: el primer és tractar els altres com volem que ells ens tractin a nosaltres i no voler per a ningú el que hom no vol per a ell; el segon és estimar el proïsme com a un mateix; i el tercer és estimar-nos els uns als altres tal com Jesucrist ens ha estimat. Tot i que el primer nivell està basat principalment en la justícia i constitueix el que hom anomena “la regla d’or”, tanmateix també s’hi fa present l’amor, perquè hom busca el bé per als altres i per a un mateix. Els altres nivells ens mostren un progrés en l’amor: de l’amor a un mateix com a referència a l’amor que Jesucrist ens té, amor pur, elevat i del tot interessat, que sempre busca el bé dels altres, amor que en cristià anomenem “caritat” (àgape).
L’amor ens porta a empatitzar amb les persones, però també pot ser un sentiment ambigu o es pot donar una barreja de sentiments: ¿estimem perquè volem el bé dels altres o estimem pel bé que els altres ens proporcionen? Hi ha persones al costat de les quals hom es troba a gust i és fàcil estimar-les, altres no ens cauen tan bé, el tracte amb elles no ens resulta tan agradable i llavors ens costa més que hi hagi una estimació mútua; i humanament és comprensible que així sigui, no podem pas negar-ho, perquè som humans, però som convidats en tot moment a anar creixent en l’amor, i Jesucrist és el model que hem de seguir. Ben segur que ens impressiona veure a l’Evangeli com Ell era capaç d’estimar.
Déu estima tothom i «fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos» (Mt 5,45), no espera pas a que l’estimin primer, sinó que Ell ha pres la iniciativa i ha estat el primer d’estimar-nos (1 Jn 4,19). Per això, el nostre model en l’amor és Déu, un Déu que es fa home en Jesucrist precisament perquè estima els homes i vol la seva salvació. A la pregària eucarística IV del Missal Romà veiem molt ben reflectida l’estimació veritable i desinteressada que Déu ens té: «I quan ell (l’home), desobeint-vos, perdé la vostra amistat, no l’abandonàreu al domini de la mort, sinó que vinguéreu misericordiós a ajudar-nos perquè els qui us busquessin us poguessin trobar… I tant vau estimar el món, Pare sant, que en complir-se la plenitud del temps ens enviàreu com a salvador el vostre Fill unigènit».
Difícilment l’amor que només busca la pròpia complaença acceptarà els sacrificis quan aquests siguin necessaris a causa d’una situació adversa, només l’amor desinteressat, que cerca el bé del proïsme, serà capaç de fer-ho. Per això, si bé l’amor a causa de la simpatia que sento per l’altre o de la satisfacció que em produeix la seva companyia pot ser un primer pas, no es pot quedar només en això, cal seguir caminant endavant i aprofundint en l’amor i passar del nivell humà a un altre nivell que ens acosti més a Déu per arribar a estimar amb un amor pur i desinteressat.
Mn. Joaquim Meseguer García, rector de Sant Pere i arxipreste de Rubí, Consiliari de Vida Creixent de la Diòcesi de Terrassa