Les nostres iaies ho deien tot sovint: la fe cura, i si té mal de cap, omple-li el pap. Els metges demanen als malalts que tinguin fe i confiança en ells mateixos. El món modern té poca fe en ell mateix. Confia en coses externes a la persona. I resta malalt.
Un home era tartamut. Arriba tard a l’estació del tren, i puja sense bitllet. Li batega el cor. I ara què faré quan passi el revisor? Li explicaré el que m’ha passat, i com que veurà que sóc tartamut, tindrà compassió de mi, i no em farà pagar la multa. Arriba el revisor i l’home quec comença a explicar-se, i li surten les paraules com una font cristal·lina. El revisor li fa un somrís, i li fa pagar el doble.
Què va passar? L’home quec va acceptar-se amb el seu defecte i tingué plena confiança en ell mateix, i parlà -per primera vegada- amb tota normalitat.
La humanitat està malalta, i no s’accepta ella mateixa: no té fe: ni humana, i menys encara, fe religiosa, en Algú superior a ella mateixa. No té capacitat d’admiració. La fe té el seu origen en saber mirar i veure; saber sentir i escoltar; en aixecar-se i cercar; en menjar i paladejar; en palpar i tocar.
No vagis distret, doncs, enfront del miracle de la vida. No siguis un deixat davant les sorpreses dels fets ordinaris de cada dia. Quan menys t’ho pensis, apareixerà la salvació. Sigues agraït.
Mn. Pere Arribas- diaca
Salm 101. Vull celebrar la bondat i la justícia
Programa de govern:
¿Quina acceptació et sembla que trobaria, a casa nostra, un polític que es presentés en públic amb aquest programa? ¿I si en lloc de ser programa polític fos programa de govern eclesial?
Vull celebrar la bondat i la justícia.
A tu, Senyor, dedico el meu cant.
Vull ser irreprensible i assenyat:
quan vindràs al costat meu?
Portaré les coses de palau
amb honradesa de cor.
No em proposaré d’aconseguir
cap objectiu innoble.
Detesto els qui cometen maldats,
no vull tenir-hi tracte.
Que s’allunyin de mi els cors perversos;
als dolents, ni els vull conèixer.
Als qui d’amagat infamen els companys,
els obligo a callar;
m’és insuportable l’home d’ulls altius
i de cor arrogant.
Poso els ulls en gent fidel del país
perquè visquin amb mi;
són homes de conducta irreprensible,
els qui estan al meu servei.
No tindran lloc al meu palau
els homes fraudulents;
no es mantindrà a la meva presència
ningú que menteixi.
No em cansaré de fer callar cada dia
els injustos del país.
Vull que s’acabin a la ciutat del Senyor
tots els qui obren el mal.