En la història de la primera Comunitat cristiana, hi trobem avui la celebració del primer Concili.
Hi corrien unes tendències a favor de les pràctiques jueves. A alguns, els semblava que els nous batejats havien de complir-les.
Es reuniren a Jerusalem. El tema fou discutit amb els apòstols i els preveres. (Al principi, aquest nom volia dir el “guardià” de la comunitat; el que ara en diem bisbe. Més tard, es van repartir les funcions amb els sacerdots). El resultat va ser una carta -document del Concili- en la qual s’aclarien conceptes per asserenar els esperits, amb aquesta expressió tan cristiana i tan dolçament pastoral: “L’Esperit Sant i nosaltres hem cregut...”.
No es volia imposar cap altra càrrega que les més indispensables per a mantenir la pau i la unió entre els jueus i pagans convertits.
Així naixien les primeres Comunitats -l’Església, les reunions- amb l’Esperit Sant i les tensions i conflictes que han existit sempre a l’Església. Si el deixem “bufar”, sempre guanya l’Esperit.
L’Esperit Sant és el “professor particular” que ens recomanà el Mestre de Nazaret quan tornà al Pare: “quan jo me’n vagi, el Defensor, l’Esperit Sant us ho ensenyarà tot i us farà recordar tot el que jo us he dit”.
“No patiu perquè jo me’n vagi. Qui m’estima, farà cas de les meves paraules; el meu Pare l’estimarà, i vindrem a fer estada en ell”.
¿No us sembla que si sabéssim donar aquesta imatge de Déu -que vol estar dins nostre- no hi hauria tants ateus ni tanta indiferència religiosa?
Mn. Pere Arribas -diaca
Salm 89. Senyor, cantaré tota la vida els teus favors
La gran promesa feta a David:
“Em dirà pare i jo en faré el meu primogènit”.i de nosaltres en farà germans, per tal que també el puguem invocar com a Pare.
Senyor, cantaré tota la vida
els teus favors,
d’una generació a l’altra anunciaré
la teva fidelitat.
N’estic cert, el teu favor és indestructible,
mantens la fidelitat en el cel.
«He fet aliança amb el meu elegit,
jurant a David, el meu servent:
T’he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron.»
El cel celebra els teus prodigis, Senyor,
l’assemblea dels àngels canta la teva fidelitat.
Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols?
Qui és com el Senyor entre els fills de Déu?
Déu és temible en el consell dels àngels,
és majestuós sobre tots els qui l›envolten.
Qui és com tu, Senyor, Déu de l’univers?
Senyor poderós, al teu voltant tot és fidelitat.
Domines l’arrogància de la mar,
amanseixes les onades quan s’encrespen.
Vas esbocinar el cadàver de Rahab,
el teu braç potent va dispersar els enemics.
Són teus el cel i la terra;
has format el món i tot el que s’hi mou.
Has creat el nord i el migdia;
el Tabor i l’Hermon aclamen el teu nom.
El teu braç és fort i potent,
la teva mà, poderosa i sublim.
El dret i la justícia sostenen el teu tron,
la lleialtat i l’amor et precedeixen...