El mes de desembre, immersos ja en el temps d’Advent, ens fa pensar inevitablement en el Naixement de Jesucrist i en les festes de Nadal que amb tant de goig celebrarem. Ens diu sant Joan al pròleg del seu Evangeli: «Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu» (Jn 1,11-12). Lluc ho expressa d’aquesta altra manera: «No hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal» (Lc 2,7). Quan va venir al món, ¿qui va rebre Jesucrist i qui no el va rebre?
No el van rebre els savis i les autoritats religioses d’Israel, aquells que havien d’animar la fe del poble i no van complir amb la seva missió; coneixien molt bé les Escriptures i sabien fins al mínim detall on havia de néixer el Messies, fins i tot citen l’oracle del profeta Miquees (cf. Mt 2,4-6), però es van quedar còmodament a casa i no el van anar a veure. Eren membres del poble escollit que anhelava des de feia segles la vinguda del Salvador i, quan aquest arriba finalment, no li donen cap importància. Aquests representen tantes persones que saben la història, que celebren el Nadal més per costum i tradició que per convenciment, fan festa perquè toca i després ja ho tornarem a celebrar l’any vinent, sense que això representi cap emoció ni cap canvi a la seva vida. No el va rebre Herodes, l’únic interès del qual era saber on era el Nen Jesús per anar-lo a eliminar (cf. Mt 2,7-8); el rei inic representa tantes ideologies que han volgut ofegar el missatge de l’Evangeli i tants personatges que han volgut eliminar Jesucrist del panorama de la història, però que no han pogut desarrelar del cor humà l’anhel d’infinit.
En canvi, el van rebre els pastors, que en aquells temps eren considerats gent marginal i desheretada de la societat (cf. Lc 2,8-20); ells representen els pobres del Senyor, els pecadors i els pobres als qual el Crist ha vingut a salvar, els marginats que no compten per a res. El van rebre els ancians Simeó i Anna (cf. Lc 2,22-38), que en l’àmbit del temple donaven culte a Déu, profetitzaven i parlaven de l’infant Jesús a la gent; ells representen la resta d’Israel que vivia en l’expectativa del compliment de les promeses del Senyor. El van rebre també els Mags (cf. Mt 2,1-12), els quals, a diferència dels mestres i les autoritats d’Israel, es van posar en camí des dels seus països llunyans per anar a veure el Rei promès que havia de néixer; ells representen les nacions del món i també aquells que cultiven la saviesa i la ciència, mostrant-nos que la fe i la ciència no són pas incompatibles, sinó que es reclamen l’una a l’altra; els Mags ens ensenyen que la fe sense la ciència és cega i que la ciència sense la fe és coixa. Com ells, també nosaltres tenim molt per oferir al Salvador: l’or del nostre amor a Déu i al proïsme, l’encens de la nostra pregària i la mirra de l’abnegació i el sacrifici. Rebent Jesucrist amb senzillesa i agraïment ens serà donat poder ser fills de Déu.
Mn. Joaquim Meseguer García, pvre., consiliari diocesà de Terrassa de Vida creixent