La mala bava, la vilesa del cor, la dolenteria, la violència, la rancúnia, el ressentiment, vagues en cadena antidemocràtiques, anticomunitàries, que condemnen la pròpia persona a l’aïllament de Déu i dels homes i dones.
Una vegada, un amo va voler demanar comptes als qui ocupaven llocs de responsabilitat econòmica.
Tot just començava, ja li van presentar un que li devia deu milions. Com que no tenia res per pagar, l’amo va confiscar els seus béns i, a ell mateix amb la família, va dir que els venguessin com esclaus, per poder pagar el deute. Ell es llançà als peus de l’amo, i li deia: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors l’amo se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute.
Però, Déu meu, quan aquest sortí, trobà un dels seus col·legues que li devia quatre xavos, l’agafà i l’escanyava dient-li: Paga’m tot el que em deus. El company se li llançà als peus, bo i suplicant:
Tingues paciència i ja t’ho pagaré tot. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute.
En assabentar-se’n l’amo, el cridà i li digué: Que n’ets de mal home! No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu? Quedes arrestat fins que ho paguis tot! (El deute del conte és intencionadament exagerat: contra el perdó no hi ha cap raó vàlida).
Només sap perdonar aquell que se sent perdonat.
Perdoneu-nos, Senyor, així com nosaltres perdonem (?).
Perdoneu-nos així com el Pare ens perdona.
Mn. Pere -diaca
Aturar-se Cicle A
Salm 114
Quan els fills d’Israel sortiren d’Egipte
La roca era Crist:
El cristià viu embolcallat amb les meravelles que són els sagraments de l’Església, gestes del Crist perpetuades en favor del seu poble. Els prodigis de la sortida d’Egipte i de l’entrada a la terra promesa n’eren el símbol: “tots bevien d’una pedra espiritual que els seguia, i aquesta pedra era el Crist” (1C 10,4).
1 Quan els fills d'Israel sortiren d'Egipte,
la casa de Jacob, d'aquell poble estranger,
2 la terra de Judà fou el seu santuari,
el país d'Israel, la seva heretat.
3 El mar, en veure'ls, va fugir
i el Jordà se'n tornà riu amunt;
4 les muntanyes saltaren com anyells,
i els turons, com petits de la ramada.
5 Què tenies, mar, que vas fugir,
i tu, Jordà, per a tornar riu amunt?
6 Per què saltàveu, muntanyes, com anyells,
i els turons, com petits de la ramada?
7 Estremeix-te, terra, davant el Senyor,
davant el Déu de Jacob,
8 que converteix les roques en estanys,
la pedra dura en dolls d'aigua viva.