En aquestes últimes festes m’han regalat un llibre (aquesta podria ser la història de la meva vida) Es tracta de: La interioritat habitada. El Testimoni de Teresa de Jesús. Actes de la V Congrés d’Espiritualitat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2016.
Amb aquest subtítol haureu endevinat que es tracta d›un llibre construït per molts autors, amb les ponències del Congrés. Són en total 19 les intervencions de religiosos i laics, homes i dones. De vegades sembla difícil abordar una obra composta per diversos autors, donada la diversitat d’estils als quals cal adaptar-se; però, per a mi, sobresurt l’avantatge de l’amplitud de visions sobre el tema, que es proposen. Una petita ajuda és que la brevetat dels escrits els fa més accessibles..., sobretot per a persones amb poc temps. No faré, doncs, una enumeració de textos i autors, sinó una elecció.
Una de les ponències ve signada per Anna Almuni, actual delegada de Laics de la nostra diòcesi. Ofereix la seva experiència i reflexió amb el títol: Teresa de Jesús, una història d’amor que transforma la vida. En tot just set pàgines, destaca els trets de la Santa que li han orientat i estimulat.
La destaca com a dona, "dona excepcional, de grans conviccions, feble i forta... Profundament humana i tota de Déu”. “Té consciència de la seva condició femenina, l’assumeix i lluita pel paper de la dona a l’Església i a la societat”.
La veu compromesa amb el seu temps, “dona sensible en el moment històric que li va tocar viure”. Un segle conflictiu (com els nostres) en la societat i en l’Església i que és causa del sofriment de molts. Ella troba dolor i dificultat al seu voltant i a l’interior de la seva Ordre i la seva Reforma. Fa seu el dolor de les guerres, de les divisions religioses, de les víctimes de les Índies...L’assenyala com a veu profètica, mestra d’oració i de vida cristiana, que ha ensenyat durant segles a aprofundir en la intimitat amb Déu a través de l’oració: “de la seva mà tens la certesa que l’oració és porta, mitjà i camí “.I així, és inspiradora de multitud de grups i famílies en l’Església, que la miren com “capdavantera de nous camins en l’Església”. Teresa creu en la força de la comunitat i crea per això comunitats vives, fraternes, senzilles... “fa petits grups, amb la il·lusió dels primers creients”.
I cito, per acabar, un dels últims paràgrafs conclusius: “En una societat com la nostra, en un moment històric de canvis socials i eclesials com els que vivim en aquest inici de mil·lenni, el testimoni de Teresa de Jesús pren la força de la dona que, vivint com a dona, intensament, compromesa amb la seva època, va saber cedir espai a Déu, i va fer seu el mal del món “
Aquest és un llibre per degustar en petits moments, com píndoles estimulants. Que ho gaudiu.
María Jesús Ramos