Un nou curs, un nou temari, noves esperances. Com cada any... Com cada any? Aquest cop no és ben bé així. Aquesta pandèmia ens està condicionant molt i ho seguirà fent. Ens hi haurem d’acostumar. D’entrada encara no sabem quan ens podrem reunir... Aquesta inseguretat és una cosa bastant molesta, per a nosaltres i per a tothom. Acostumats com estàvem a tenir-ho tot tan ben controlat, ara toca viure sempre “amb la mosca –o el virus– darrera l’orella”.
Tanmateix, la inseguretat més gran sembla que ve dels més joves. Com és? No son població de risc, tenen força i empenta, però... Son els qui més insisteixen als més grans que es quedin a casa, que no vagin a les reunions de la parròquia, que el risc encara és alt. Què ho fa que tinguin més esperança els grans que els joves? Dona per aturar-se i pensar una mica, no?
Doncs a mi se m’acut una coseta. Sense caure en l’error de generalitzar –i molt menys de assentar càtedra– crec que hi pot haver un factor a considerar: la fe. Els qui tenen fe tenen més esperança. Tots sabem que molts joves “passen” del tema. En tenen però no la viuen. Diuen que creuen però amb prous feines recorden el parenostre. En canvi els més grans si la viuen. També val a dir que les han vistes de molts colors, que tenen més experiència de la vida. Això ha sortit en les nostres reunions de Vida Creixent. Saben valorar millor el que és realment important. Això també compta. Què té un persona que té fe respecte a una que no en té o que, si més no, està adormida? Doncs té un entrenament, un “training” que es diu ara, que el fa viure en esperança, sense o amb menys por. No vol dir que no li faci respecte aquest virus. Va en compte, vigila i adopta totes les mesures de precaució però...
“No tingueu por, petit ramat” ens diu Jesús a l’evangeli. “Jo he vençut a la mort”. Aquesta pandèmia i les seves conseqüències ens està fent replantejar moltes coses, potser també la fe. Quina és la nostra fe? Està arrelada a la vida o la vivim a part, com un afegit o, pitjor encara, com un costum? Dóna per pensar, no? Doncs au! Ja teniu feina per anar escalfant motors...
Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent