Ja es veu a venir. Aquest estiu serà diferent. D’entrada, ja no hi haurà aquelles multituds d’estrangers per tot arreu. Un país que depèn tant del turisme no pot deixar de veure les coses bastant magres... Tot queda en suspens i, el primer de tot, les feines. Adéu a l’augment de l’ocupació per l’estiu. Més atur, més precarietat, més necessitat. El primer que quedarà “tocat” seran les festes. Celebrar la berbena de Sant Joan amb les platges tancades, sense petards –el hidroalcohol i el foc no s’avenen gaire– i sense reunions multitudinàries no serà el mateix.
Malgrat que el desconfinament va arribant, la majoria estem en una situació de impàs. No sabem ben bé què fer. Al nostre moviment, intentes fer alguna reunió i tot son excuses. Alguns venen recomanats pels seus parents i metges: “no hi vagis!”. I segurament tenen raó. El risc continua essent elevat. Seguim en la incertesa i la inseguretat. Anem una mica “a les palpentes”.
Sant Pau parla en les seves cartes d’incertesa i d’inseguretat. Ell ho refereix a ser cristià. Creure –diu Pau– és com mirar en un mirall poc clar, com viure en la tenebra. I si Pau ho diu, ell que va “veure” Jesús camí de Damasc, vol dir que sap de què parla. Va ser una experiència forta, intensa i, sobretot, real. Va ser prou intensa per fer-lo canviar de vida: de perseguir als cristians o difondre l’evangeli. Déu ni do!. Però, malgrat aquesta “claredat” diu que creure és com viure en la tenebra... Interessant, no? Fa pensar.
Viure en la incertesa i en la inseguretat com ho estem fent la majoria pel que fa a aquesta pandèmia no ha de ser obstacle per l’esperança. El mateix Pau ho diu en les seves cartes: “jo sé de qui m’he fiat!” Això vol dir que en els moments de dificultat –i ell en va passar de molt grossos– recordava quan hi veia clar, segurament la seva visió camí de Damasc. Diuen els estudiosos de Pau que això és el que, d’alguna manera, “travessa” tots els seus escrits. I això és el que transmet: esperança enmig de la desolació i la inseguretat.
Què nosaltres siguem també motiu d’esperança enmig del desencís. Llavors serem llum enmig de la foscor. Tenim una missió...
Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona