Quan tu no ets tu sol, sinó tu i l’altre, diríem que tu vius des de l’altre i experimentes la unitat del tot.
Has descobert el corrent d’amor com si sentissis bategar el món en el qual tu habites sol de pas vers la plenitud. Quan entre els dos éssers esteu sempre creant un tercer ésser, que tant pot ser un infant com un poema o una tarda calenta o bé un racó amb testos florits o una butaca i un got. Quan no hi ha interrupció entre el plor i el riure, la por i la poesia, la fe i la vida, la mort i la resurrecció. Tal volta, aleshores, estàveu sentint “gairebé sense saber-ho” quelcom del que deu ser el misteri de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.
Aquesta vivència en forma d’introducció, m’ha semblat oportuna per a presentar la gran novetat del missatge de Jesús.
Quan els apòstols li diuen: -Senyor, mostreu-nos el Pare -, Jesús respon: -Qui em veu a mi, veu el Pare -. I més endavant, diu: -Jo us enviaré la força de l’Esperit -. Jesús no ens digué res de l’essència de Déu. El misteri de Déu és com un diamant en mans d’un infant. Els savis hi voldrien posar etiquetes per saber de què està fet; però solament els qui es fan com infants tindran la il·lusió de tenir el tresor, de saber que no som esclaus, sinó fills lliures de Déu al qual podem anomenar “Abbà, Pare estimat”. Déu no és el déu solitari de l’Olimp.
Sense comunitat trinitària no es pot estimar. Per estimar han de ser tres: tu i jo, i el fruit de l’amor. Jo i la meva vida (vocació) i la feina ben feta.
Mn. Pere Arribas-diaca
Salm 25. A tu, Senyor, elevo la meva ànima
Col·lecció de jaculatòries per menjar a la carta:
No busquis l’argument d’aquest salm: no en té. Deixa’t bressolar pel ritme dels seus versos, fins que en trobis un que et faci vibrar, i atura-t’hi. I després, si encara et vaga, un altre vers que et faci pessigolles al cor. I un altre, fins que en tinguis prou per avui.
A tu, Senyor, elevo la meva ànima.
En tu confio, Déu meu: que no en tingui un desengany,
que no se n’alegrin els meus enemics.
No s’enduran un desengany els qui esperen en tu,
sinó els qui t’abandonen per no res.
Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya’m els teus camins.
Encamina’m amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves.
A cada moment espero en tu.
Recorda’t, Senyor, de la teva tendresa i de l’amor que has guardat des de sempre.
No et recordis dels pecats i de les faltes
que he comès de jove;
recorda’t de mi, tu que estimes tant,
tu que ets bo, Senyor.
El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils amb la seva justícia,
els ensenya el seu camí.
L’obrar del Senyor és tot ell amor fidel
per als qui guarden la seva aliança.
Senyor, per amor del teu nom, perdona la meva culpa, que és molt gran.
Qui és l’home que venera el Senyor?
Ell li ensenyarà el camí que ha de seguir.
Cada nit reposarà feliç,
els seus fills posseiran la terra.
El Senyor es revela als seus fidels,
els fa conèixer la seva aliança.
Sempre tinc els ulls posats en el Senyor,
que allibera els meus peus del parany.
Gira’t i compadeix-te de mi,
que em trobo sol i desvalgut.
L’opressió del meu cor és gran: treu-me de la meva aflicció!
Mira que en sóc, d’infeliç i dissortat;
lleva’m tots els meus pecats.
Mira si en tinc, d’enemics,
i com en són, de violents, els seus odis!
Guarda la meva vida i allibera’m;
en tu m’emparo, que no en tingui un desengany!
La rectitud i l’honradesa em salvaguarden,
perquè en tu tinc posada l’esperança.
Déu meu, redimeix Israel
de tots els mals que l’afligeixen!