El títol no és una contradicció. Amb tot el que ens ha passat, enguany encetem el temari de l’any passat. No volíem desaprofitar un text tan ben fet. Amb el títol “L’harmonia de la teva vida” la germana Conxa Adell, benedictina, ens presenta un text espiritual –es nota la vessant contemplativa que li és pròpia– i realista alhora. El fil conductor serà la música. Saber copsar la “música de Déu” em deia fa uns anys un jesuïta savi. “Aquest hauria de ser l’objectiu fonamental de tot cristià” em deia.
La germana Adell comença parlant-nos del soroll (cap 1) i del do (cap 2). Aquest soroll que ens envolta arreu i del que sembla que no ens en podem escapar. Soroll que és caos i, a voltes, desolació però que també és una oportunitat. “Déu només pot crear des del caos” ens diu la germana. I també: “creus, segur, que la teva vida és un caos? Perfecte... Si tinguessis la vida sota control i tot et sortís rodó no necessitaries Déu, tu series el teu propi Déu”. Potser això és el que el món ens vol fer creure. Aquesta frase m’ha fet pensar en el fragment de l’evangeli del publicà i el fariseu (Cf Lluc 10, 25-37) Tant un com l’altre preguen Déu però, quina diferència! El fariseu ho fa des de l’autosuficiència –no necessita Déu, ja es té a ell mateix– mentre que el publicà ho fa des de la pobresa. Lluc acaba el fragment amb una frase lapidària: “aquell (el publicà) plagué Déu mentre l’altre no...”
Pel que fa al do (de Déu), hi ha un do major (nota musical) i un menor. El do major és la vida, el menor és –en paraules de l’autora– “la traça que tenim en complicar les coses”. Però el que Déu ens regala primer és la llum. “La llum és néixer de nou” diu la germana. Nicodem ho va captar. I nosaltres?
Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona