Mestre, què he de fer per posseir la vida eterna?
Tens moltes coses, i te’n manca una: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel.
Ja ho veieu, el paradís està en venda, i ningú no el compra. El Mestre no condemna el capital; demana la inversió de les riqueses.
Per la majoria de persones, riquesa és tot allò que posseeixen, ja sigui en diner, ja siguin béns materials fàcilment convertibles.
En la mentalitat de la gent, la riquesa té sempre el caràcter posseïdor i acumulatiu. I aleshores ve la lluita per a guanyar més i més. I el diner que jo tinc és el diner que aconsegueixo dels altres, i quant més tinc jo, menys en tenen els altres.
La riquesa vertadera consisteix a fer possible que els diners i els béns materials circulin.
Una bona cara no és senyal de salut si no tinc bona circulació.
El diner és el resultat de la riquesa, però no és la riquesa en si.
Quants n’hi ha que tenen moltes riqueses amb grans afanys, i no són rics: ho tenen tot estancat. No produeixen energia; aquests són com un camell massa carregat; no podrà passar per la porta, anomenada “forat de l’agulla”, quan les portes grans estiguin tancades.
Ja ho veieu: cal portar una doble comptabilitat, una doble seguretat, per al present i per al futur. Pierre Debruyune diu: “L’home neix d’allò que deixa”. La papallona neix de la crisàlide, estadi que fou dins el capoll.
Mn. Pere Arribas -diaca
Salm 99. El Senyor és rei: els pobles tremolen
Sigui santificat el vostre nom:
Aquest salm es resumeix tot ell en la primera petició del parenostre. El que segurament no t’havies imaginat és que “el dret i la justícia dins el poble de Jacob”, -aquelles normes que des de la columna de núvol Déu donava a Moisès, Aharon i Samuel, o aquella llei natural que Déu fa ressonar des del núvol de la nostra consciència- formen part de la santificació del seu nom.
El Senyor és rei:
els pobles tremolen.
Seu en tron de querubins: la terra trontolla.
2 El Senyor és gran a Sió,
és excels per damunt de tots els pobles.
3 Que reconeguin el teu nom, gran i terrible:
«Ell és sant!»
4 Tu, rei potent, que estimes la rectitud,
has posat els fonaments del dret;
ets l’autor del dret i la justícia en el poble de Jacob.
5 Exalceu el Senyor, el nostre Déu,
venereu l’escambell dels seus peus:
«Ell és sant!»
6 Moisès i Aaron entre els seus sacerdots,
Samuel entre els qui invocaven el seu nom,
invocaven el Senyor i ell els responia,
7 els parlava en la columna de núvol;
ells guardaven l’aliança
i els preceptes que els donava.
8 Senyor, Déu nostre, tu els responies:
eres per a ells Déu de perdó,
tot i castigar les seves culpes.
9 Exalceu el Senyor, el nostre Déu,
venereu la seva santa muntanya:
«És sant el Senyor, el nostre Déu!»