“Ni oblit ni perdó” No, això no! 

Imatge extreta de: valors.org/ni-oblit-ni-perdo/
Pere Fàbregues i Morlà 01-10-2026

Soc conscient que em poso en un jardí que fins hi tot em pot costar l’allunyament d’alguna persona estimada, perquè l’amistat a vegades queda ressentida quan els criteris no coincideixen. Tanmateix és un risc inevitable si hom vol ser honest amb un mateix.
Enmig de l’homilia que el celebrant pare Jordi Castanyer, monjo de Montserrat, va fer l’onze de setembre a Santa Maria del Mar, va esmentar i argumentar el seu rebuig a l’eslògan “Ni oblit ni perdó” amb un contundent: No, això no! 

Feia temps que m’inquietava la fortuna que aquest crit anava tenint a casa nostra, no només entre el jovent com vulcanització pròpia de l’edat sinó fins i tot en espais més amplis. M’empassava el gripau, però en consciència creia que la frase era, i és, desafortunada cívicament i cristianament aberrant. 

Cal separar oblit de perdó i he trobat l’argumentació més clara i lluminosa en l’homilia del pare Jordi Castanyer de la que us ofereixo un fragment al que m’adhereixo amb agraïment.

“...Fent una ullada al passat, molt o poc remot, lamentem que la nostra nació i, d’una manera especialment dura  -per bé que sempre es mirava que no es notessin els efectes- ha esta menystinguda i sovint explícitament perseguida. No solament és una injustícia flagrant, condemnada tant per la Declaració dels Drets Humans com per la doctrina social i moral catòlica, sinó que ha impedit i continua impedint el creixement en tots els àmbits d’un poble, d’una societat, que, malgrat algunes veus discordants, de cap manera no hagués estat ni seria en detriment de la justa prosperitat d’altres pobles. I malgrat tot això permeteu-me que, mirant el passat més recent, els darrers deu anys, mostri una tristor, fins una decepció, en sentir i llegir una expressió que ha fet fortuna però que, a parer meu, i a pesar de la seva força expressiva, no és cristianament defensable: “Ni oblit ni perdó!” No, això no! Un cristià no pot enlairar aquesta pancarta, proclamar aquest eslògan. Queixa, reivindicació, estratègia, memòria activa, lluita pacifica, i tant que sí! Però fora l’odi i la venjança, sempre. Cap causa noble, cap nació digna, no ha triomfat ni sobreviscut moguda en primer lloc en contra d’una altra. No em refereixo, esgrimint literalment la sentència de Jesús, a parar una galta quan ens han pegat, i de quina manera, a l’altra. Però sí que brando allò de fer el bé a tothom, fins a estimar els enemics. La fermesa en el diàleg, la tossuderia en la reclamació, el crit contra l’abús, la intransigència davant la justícia, les invectives contra l’opressió, la rebel·lia enfront d’una llei injusta, o justa però aplicada injustament, tot això, dic, és no solament aprovable sinó necessari i tot, però no està renyit amb domini de si mateix, amb serenor d’ànim, amb actitud constructiva. Penseu en alguns líders mundials a favor de la pau, lluitadors tossuts en defensa de la causa dels seus  pobles o dels seus col·lectius.”

No puc afegir res de més clarificador, que ens ajudi tots plegats a reflexionar amb serenor, que les paraules del pare Castanyer. En moments convulsos on sembla que triomfi l’insult i la mentida com argument de debat polític i social, defensar el diàleg és, crec jo, un bon servei que cal esperonar sense descans i amb esperança, o sigui sense defallir.

Pere Fàbregues i Morlà

On som?

Secretaria de Vida Creixent

València 218, 1r 2a Esquerra     
08011 Barcelona     
Tel. 93 412 21 20     
Tardes, els dilluns i dimecres de 17.00 a 19.00 hores

Sala de Reunions d’animadors

“Siervas de Maria”. Enric Granados 16 (entre València i Aragó).

Sala d'Actes i Reunions

València 244, planta 4a, Sala d’Actes     
08007 Barcelona     
Tel. 93 412 21 20     
Horaris segons activitat.

També pots contactar amb nosaltres a través del telèfon: 682 835 093