En el Càntic de Simeó (Lc 2,29-32), la figura d’aquest venerable ancià expressa una profunda experiència de pau i alegria en reconèixer la «Llum que es revela a les nacions» en la persona de Jesús. Aquesta llum no és només una revelació espiritual, sinó també una crida a la transformació de tota la realitat humana. Simeó, un home just i piadós, havia esperat tota la seva vida per veure el Salvador promès, i en el moment en què els seus ulls el van trobar, va veure no només la redempció d’Israel, sinó també la salvació per a tots els pobles.
El Càntic de Simeó ens invita a viure una fe activa i compromesa, especialment des de l’experiència única de la maduresa. Els membres del moviment de Vida Creixent som conscients de la importància de la nostra llum interior, que ha de brillar a mesura que envellim. No només perquè ho necessitem per a la nostra pròpia vida espiritual, sinó perquè la nostra llum té la missió de brillar per a aquells que ens envolten, especialment per a aquells que, com Simeó, busquen la veritat, la pau i la redempció. A mesura que avancem en l’edat, molts de nosaltres som testimonis de com la fe es va aprofundint i perfeccionant. A la vida dels grans, en molts moments de soledat, es revela una llum que, lluny d’esvair-se, es fa més intensa i radiant. Aquesta llum és la presència de Jesucrist, que ens guia i ens dóna força per continuar compartint l’amor de Déu, no només amb les nostres paraules, sinó també amb les nostres accions. Simeó i Anna, com a patrons de Vida Creixent, ens recorden que l’espiritualitat no té edat. Amb el temps, la nostra saviesa espiritual pot convertir- se en una guia per a les noves generacions i una font d’inspiració per als qui, com nosaltres, busquen Déu en el camí de la vida.
Com Simeó i Anna, també nosaltres som cridats a viure amb l’esperança de la ma- nifestació de la llum de Déu. Aquesta llum ens transforma, ens impulsa i ens convida a ser testimonis del seu amor. En aquest camí de vida creixent, no només esperem veure la salvació, sinó que tenim la responsabilitat de compartir-la amb el món, especialment amb els qui més ho necessiten. Que Simeó, amb el càntic que proclamà, ens sigui inspiració per a continuar sent llum per a les nacions, un reflex de l’amor de Déu que no té fi.
Mn. Joaquim Meseguer García, rector de Sant Pere i arxipreste de Rubí,
Consiliari de Vida Creixent de la Diòcesi de Terrassa