La Quaresma és un temps de gràcia que convida a tornar al cor de l’Evangeli: convertir-nos, confiar i estimar més. Per a la gent gran, aquest camí quaresmal adquireix una llum especial, perquè la vellesa és també una etapa privilegiada de saviesa, depuració i trobada amb Déu. Amb els anys, moltes coses han quedat enrere: forces físiques, responsabilitats, ritmes accelerats. Però precisament aquest alentiment pot esdevenir un do. La Quaresma ens recorda que l’essencial no és fer molt, sinó estimar millor. L’ancianitat ens ensenya a distingir el que és important del que és accessori, com qui, després d’un llarg camí, sap quines pedres valia la pena recollir.
El dejuni quaresmal, per a moltes persones grans, ja no és tant una pràctica exterior exigent i reglamentada, sinó una actitud interior: deixar anar preocupacions inútils, renunciar a la queixa constant, aprendre a oferir les limitacions com una pregària silenciosa. Hi ha un dejuni molt fecund que és el de l’orgull, el de voler tenir sempre la raó, o el de tancar-se en la nostàlgia del passat. La pregària, en aquesta etapa, esdevé més profunda i senzilla. Potser ja no hi ha llargues estones d’activitat, però hi ha mirades confiades, rosaris pausats, silencis plens de presència. L’ancià creient es converteix sovint en un intercessor discret per la família, per la parròquia, per l’Església i pel món. I l’almoina quaresmal pot prendre la forma d’un somriure, d’una paraula de consol, d’una escolta pacient. La gent gran té un tresor immens: el temps ofert amb amor.
La Quaresma i l’ancianitat coincideixen en una mateixa crida: preparar el cor per a la Pasqua definitiva. No és un temps de decadència, sinó d’esperança. Com el gra que madura abans de la collita, la vida del creient, arribada a la maduresa, es prepara per al trobament ple amb el Crist ressuscitat.
Mn. Joaquim Meseguer García,
Consiliari de Vida creixent de la diòcesi de Terrassa.