La pobresa o l’exclusió social amenacen una quarta part de la població
Un 8,8% de les famílies viuen situacions límit com no poder tenir l’habitatge a la temperatura adequada.
Famílies amb pocs o cap ingrés, amb privacions materials severes o bé on diversos dels membres estan a l’atur. Són tres realitats que conformen el risc de pobresa o exclusió social, una situació que amenaça un de cada quatre ciutadans tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya.
L’última estadística europea, publicada aquest dimecres, constata que el 26,1% dels ciutadans espanyols vivien en risc de pobresa el 2018, una xifra que supera la mitjana de la Unió Europea, que és del 21,7%.
La situació a Espanya està pràcticament estancada –la taxa era del 26,6% un any abans, segons l’Eurostat– i això són males notícies, perquè és un dels estats on més s’ha disparat aquest risc en l’última dècada.
Un home sense llar demanant almoina a Barcelona, en una imatge d’arxiu / FRANCESC MELCION
5
Panoràmica
Si el 2008, abans de la crisi econòmica, Espanya partia d’un risc de pobresa i exclusió elevat però a la mitjana europea (del 23,8%), deu anys més tard la xifra ha empitjorat seguint el camí contrari del que ha passat a la UE, on s’ha reduït dos punts.
En el cas de Catalunya, l’Eurostat no ofereix les dades però l’estadística de l’Idescat feta amb la mateixa metodologia constata que la situació de crisi social va empitjorar a les famílies catalanes l’últim any.
En concret, un 24,7% dels catalans patien risc de pobresa o exclusió social el 2018 i la xifra havia crescut 1,3 punts en només dotze mesos, segons la taxa AROPE –indicador de referència a l’hora d’analitzar aquestes realitats.
Si es desglossa aquest indicador, el risc de pobresa amenaça un 21,3% de ciutadans, mentre que el 6,5% de la població pateix privació material severa, una dada preocupant que ha crescut 1,5 punts en l’últim any i que supera la mitjana estatal, del 5,4%, segons l’Eurostat.
La privació material severa es determina quan hi ha mancances forçades com no poder pagar les despeses relacionades amb l’habitatge sense endarreriments, no poder fer un àpat de carn o peix cada dos dies o no poder permetre’s tenir rentadora o telèfon.
Pel que fa a les privacions més freqüents dels catalans el 2018, destaca l’increment dels que no podien mantenir l’habitatge a la temperatura adequada: un 8,8%, quan només un any abans eren el 6,3%.
A més, un 28% no podien afrontar despeses imprevistes de 700 euros i un 27% no podien anar ni una setmana de vacances a l’any.
L’únic indicador que millorava a Catalunya el 2018 era el de famílies amb una baixa intensitat de treball –on un o diversos membres no tenen feina, que va reduir-se tres punts i es va situar en el 5,8%.
La taxa catalana és, en aquest cas, gairebé la meitat que l’espanyola, on les famílies amb poca intensitat de treball representaven el 10,7% l’any passat.
E.F.
ara.cat