Comunió
Una veritable Església sinodal ha de viure en comunió.
El capítol 2,42-47 dels Fets dels Apòstols és un testimoniatge de com vivien els primers cristians:
«Tots els germans eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte.
Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú.
Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor.
Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació».
La comunió és una paraula molt rica. En els Fets dels Apòstols es manifesta l’“estar junts i viure junts” dels creients.
La “fracció del pa”, instituïda per Jesús en l’Última Cena, és una manifestació quotidiana d’aquesta comunió. Se celebra a casa, en petites comunitats, en un clima de joia i fraternitat.
El missatge pasqual dels apòstols, la fracció del pa a cada casa i les pregàries de lloança engendren una vida de comunió: una sola fe, un sol cor, els béns en comú…
Déu ens reuneix en una mateixa fe. La comunió que compartim troba les seves arrels més fondes en l’amor i la unitat de la Trinitat. És Crist qui ens reconcilia amb el Pare i ens uneix entre nosaltres en l’Esperit Sant.
Tots tenim un paper en el discerniment i la vivència de la crida de Déu al seu Poble.
Dolors Coscojuela