Aturar-se. Cicle C. La colla
Aquest podria ser el títol de la seqüència cinematogràfica de Lluc entorn del llac de Galilea.
Els elements: una barca, peixos, xarxes i pescadors.
Per a la seva empresa, el Mestre de Natzaret, sense cap títol de màrqueting, necessita reunir la seva colla.
I sortí a prendre la fresca ran del llac. Va veure amb quina mena de gent podia comptar. De seguida la gent s’aglomerà entorn seu. No en va fer gaire cas. Va anar a trobar els pescadors de dues barques, que rentaven les xarxes.
—Nois, em deixeu pujar? Ara aparteu la barca una mica de terra.
I així, lliure d’empentes, Jesús començà a ensenyar des de la barca estant.
I ara, l’última escena:
—Simó, tira endins i caleu la xarxa.
—Mestre, es pesca de nit i no de dia! I aquesta nit no hem pescat res; però, ja que ho dieu vós, calaré la xarxa.
El resultat ja el sabeu.
El nostre temps és de xerreres, claques i xerraires. S’ha perdut la confiança en les paraules perquè no tot el que es diu és veritat i, per tant, no escoltem. “La paraula”, entre nosaltres, només té la realitat d’expressar el que pensem o ensenyem.
A l’Orient, entre els hebreus, té valor de “paraula = acció”; és a dir, és quelcom que es realitza, que porta en si mateix vida, moviment, activitat.
Déu digué: «Que hi hagi vida». I hi hagué vida.
Les xarxes foren tirades per la paraula, i hi hagué peixos. I Jesús cridà uns pescadors i, per la seva paraula —no pels mèrits personals—, aparegué la quarta part de la Colla.
Què opines de les teves paraules? Quins fruits donen?
Mn. Pere Arribas, diaca
Espai de reflexió i pregària
Salm 20 – Que el Senyor t’escolti en dies de perill
Vingui a nosaltres el vostre Regne
El Crist ja ha triomfat, és cert; però de moment «encara no veiem que tot li estigui sotmès» (He 2,8). Ell mateix ens exhorta a demanar incessantment la plena realització de la voluntat del Pare, fins a les últimes conseqüències: la vinguda del Regne i el seu retorn gloriós.
«Veniu, Senyor Jesús!»
Que el Senyor et respongui el dia del perill,
que t’empari el nom del Déu de Jacob.
Que t’ajudi des del santuari
i et sostingui des de Sió.
Que tingui presents les teves ofrenes
i es complagui en els teus holocaustos. Pausa
Que et concedeixi el que desitja el teu cor
i dugui a terme tot el que et proposes.
Que puguem celebrar la teva victòria
i alçar els estendards al nom del nostre Déu.
Que el Senyor faci tot el que demanes!
Ara sé de cert que el Senyor
dóna al seu Ungit la victòria;
li respon des del santuari, en el cel,
amb prodigis del seu braç victoriós.
Uns es fien dels carros, altres dels cavalls;
nosaltres invoquem el nom del Senyor, el nostre Déu.
Ells no s’aguanten i cauen,
nosaltres resistim a peu dret.
Senyor, dóna al rei la victòria
i respon-nos el dia que t’invoquem.