Papa Francesc, gràcies! Gràcies per la llum i l’esperança que has portat a l’Església i al món. Gràcies per ajudar-nos a tornar a l’essencial: a Jesús, a l’Evangeli, a la vida senzilla i alegre viscuda des de la fe.
Amb “Evangelii Gaudium” (La Joia de l’Evangeli) ens has convidat a redescobrir la joia de creure, la joia de deixar-nos estimar per Déu i de compartir aquest amor amb tothom. Vas obrir portes, vas trencar esquemes i ens vas animar a sortir de nosaltres mateixos, especialment cap als més pobres, els exclosos, els oblidats. Ens recordes que l’Evangeli no és una teoria, sinó una vida viscuda des de l’amor, el servei i la misericòrdia.
Amb “Fratelli Tutti” (Germans tots) ens has parlat de fraternitat universal i d’amistat social. Ens has ajudat a mirar el món amb uns ulls nous: no des de la por, la sospita o la distància, sinó des de la proximitat, la confiança i la voluntat de construir junts un futur més humà. Ens has cridat a superar fronteres, a escoltar-nos més, a tenir cura els uns dels altres com a veritables germans i germanes.
Amb “Laudato si´” (Lloat sigueu) ens has fet mirar amb estima la nostra casa comuna. Ens has ajudat a veure que la crisi ecològica no és només un problema ambiental, sinó també espiritual i social. Ens has demanat una conversió profunda, que ens porti a respectar la creació i defensar la dignitat de tots, especialment de les persones més fràgils i vulnerables.
I també, gràcies per haver fet emergir la sinodalitat des del cor de l’Església, recuperant l’estil d’aquella primera comunitat: “Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries (...) Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots” (Ac 2,42-44). Ens has ensenyat que no es tracta només de caminar, sinó de caminar junts, escoltant-nos mútuament, discernint plegats, buscant amb humilitat la voluntat de Déu. Ens has ajudat a veure que tothom té un lloc a la comunitat, que l’Esperit parla a través de totes les veus, i que l’Església ha de ser una llar oberta, acollidora, on ningú se senti exclòs.
Gràcies per la teva paraula clara, per la teva mirada tendra i pel teu cor gran. Gràcies per recordar-nos que l’Església no és una fortalesa tancada, sinó una tenda de campanya, amb les portes obertes, on hi ha espai per a tots.
Sabem que Déu Pare i Mare ja t’ha acollit al seu si, i ja contemples la llum de la seva mirada. Et demanem que segueixis intercedint per nosaltres, per l’Església i pel món, i preguem Déu que el teu successor sàpiga guiar-nos amb la llum de l’Evangeli i la saviesa de l’Esperit.
Mn Joan Cabot i Barbany
Rector de Sant Pau del Camp i Santa Maria del Pi