Aquest any el temari toca endins i interpel·la. La necessitat d’estimar és molt actual. Però no es tracta d’estimar de qualsevol manera. Com ens diu l’autor d’aquest temari, hi ha formes d’estimar que, no només no són cristianes, sinó que tenen poc a veure amb la nostra condició humana. Tots ho sabem: els amors possessius, interessats, condicionats, opressors. L’evangelista Joan ho diu clarament: “qui estima coneix Déu perquè Déu és amor” però, com estima Déu? Déu estima sense diferències, sense condicions, sense interès.
Una dada important per saber com Déu estima és la paràbola del Fill Pròdig. Alguns prefereixen dir-li Paràbola del Pare que perdona. I és que el tret més característic d’aquest Pare –que és Déu mateix– és l’amor i el perdó. Podríem dir que aquesta és la seva “justícia”. Davant l’actitud del germà gran –que reclama una justícia més humana–, el Pare va amb l’amor per davant. El fill gran no és capaç d’entrar-hi. Té el cor endurit...
El germà Roger, fundador de la comunitat de Taizé, deia: “Déu només pot estimar”. Una bona dada.
Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona