Els nostres Simeons i Annes
En iniciar el mes de febrer amb la festa de la Candelera, ens venen de seguida al pensament dos personatges molt relacionats i que, amb tota raó, s’han convertit en els patrons del nostre moviment de la gent gran Vida creixent: Simeó i Anna, dos ancians que van reconèixer el Messies¹ quan Josep i Maria el portaven per presentar-lo al temple (Lluc 2,22-38).
Encara que discret, tots dos van tenir un paper important en l’obra de la salvació, perquè van identificar el Crist i van testimoniar d’Ell a la gent, i tot això gràcies a la seva obertura a l’acció de l’Esperit Sant.
L’evangelista Lluc ens descriu així el vell Simeó:
«Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit…» (vv. 25-27a).
¿No és veritat que tots podríem aprendre de l’actitud de Simeó i que, aleshores, la nostra vida cristiana resultaria enriquida?
D’Anna, Lluc traça aquest breu però suggestiu retrat:
«Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada» (vv. 36-38).
Simeó i Anna són un exemple de com pot omplir-se de vida i de sentit l’ancianitat de les persones. Quan la vellesa aclapara el cos i la ment, quan sembla restar energies, l’Esperit Sant encara dóna forces per mantenir-se fidels al servei de Déu, escoltant la seva Paraula, pregant i evangelitzant.
En aquesta festa tan bonica, vull retre homenatge als Simeons i Annes de les nostres comunitats cristianes, homes i dones que viuen una veritable vocació de servir Déu a través de la pregària personal i comunitària, i de la participació en els grups de Vida creixent, els quals són un mitjà d’enriquiment espiritual i d’evangelització.
Quina sort tenim a la nostra parròquia de poder tenir l’església oberta durant el dia perquè la gent pugui atansar-se a Déu i venir a pregar amb tota llibertat! Quina sort tenim que hi hagi persones que exerceixen el sacerdoci comú dels fidels, lloen i adoren Déu i preguen per les necessitats del món, del país, del poble i de l’Església!
Els nostres Simeons i Annes ens mostren com les llànties, que han anat gastant l’oli de la seva vida, encara tenen prou energia per continuar fent llum al seu voltant. Els nostres Simeons i Annes són un tresor valuós que enriqueix l’Església.
Ser jove és quelcom que tothom desitja, però és més desitjable encara haver arribat a l’ancianitat amb plenitud de saviesa i de pietat, i mostrar que encara hom té forces, perquè no és un mateix qui les fabrica, sinó l’Esperit Sant qui ens les dóna.
Tot celebrant amb goig la festa de la Presentació del Senyor, us convido a tenir l’actitud contemplativa de Simeó i Anna i, des de la nostra senzillesa, a saber aportar també una mica més de pau, serenor, llum i esperança al nostre món.
¹ Acostumo a escriure així la paraula “Messies”, ja que no es tracta d’un plural femení català, sinó d’una paraula hebrea teòfora, és a dir, portadora del nom de Déu. La terminació -ias (de l’hebreu iah*) és una abreviació del nom de Jahvè. Val el mateix criteri per a noms hebreus com Elias, Isaïas, Jeremias, etc.*
Mn. Joaquim Meseguer García, pvre.
Consiliari diocesà de Terrassa de Vida creixent