El Papa Francesc ens parla ara de les virtuts.
“Les virtuts teologals són tres: fe, esperança i caritat. Són teologals perquè només podem viure-les gràcies al do de Déu. No tindríem ulls que hi veuen fins i tot en la foscor, no tindríem un cor que estima fins i tot quan no ets estimat, no tindríem una esperança que s’atreveix contra tota esperança.
Què és la fe? El Catecisme de l’Església catòlica ens explica que la fe és l’acte pel qual l’ésser humà s’entrega lliurament a Déu.
En aquesta fe, Abraham va ser el nostre gran pare quan va acceptar deixar la terra dels seus avantpassats per dirigir-se a la terra que Déu li mostraria, Abraham es posa en camí sense saber on va. I el fet de no saber on va és el que el fa pujar a la muntanya amb el seu fill Isaac. La fe el va fer fecund.
Home de fe també ho va ser Moisès, que acceptant la veu de Déu, fins i tot amb dubtes, va romandre ferm confiant en el Senyor.
Dona de fe també ho és la Verge Maria. En rebre l’anunci de l’Àngel respon: “Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula” (Lc 1, 38). I amb el cor ple de confiança en Déu, Maria emprèn un camí del qual no coneix ni la ruta ni els perills.”
Ser cristià no és principalment acceptar una cultura amb els valors que l’acompanyen, sinó que ser cristià és acollir i custodiar un vincle amb Déu: Déu i jo. La meva persona i el rostre amable de Jesús. Aquest vincle és el que ens fa cristians.”
“Senyor augmenta la meva fe”