L’anunci pasqual portava la joia per totes les contrades del país.
L’anunci s’estenia perquè els deixebles de Jesús eren perseguits i feien el bé entre el poble. Les bones obres són “evangeli pur”.
Així ens ho diu el Mestre en el seu testament pronunciat en la sobretaula de l’últim Sopar: -No us deixo pas sols (Jesús està serè, però els deixebles perillen de no estar-ho, de trobar-se completament desorientats i de quedar gairebé orfes). Jesús continua: - tornaré a venir. Sempre estareu amb mi. Us enviaré l’Esperit que us defensarà i us farà recordar tot allò que us he dit.
Cal, però, fer un pas endavant vers aquest nou tipus de presència de Jesús. No ens atabalem! Però, Senyor Jesús, malgrat que ens heu donat la pau, hi ha motius per a no estar tranquils, oi?
Amb les amenaces socials, la nostra pau no és pas una bassa d’oli sense perill. Fes que la teva pau sigui un suport sobre la teva promesa enmig de desafiaments de tota mena.
Si algú m’estima, guardarà la meva paraula i se’n fiarà.
La nostra confiança, Jesús ressuscitat, ens mou a denunciar tota mena d’estafes i fraus, de violències, i de tota postura còmoda que tendeixi a defugir un compromís social i cristià, valent, enfront de les injustícies que la nostra societat provoca o fomenta.
Tu, Mestre, has tornat al Pare, però no estem sols. Sabem que a través d’aquesta lluita, aconseguirem la nostra incorporació en Tu, sempre present i vivent entre nosaltres.
Mn. Pere Arribas-diaca
Salm 61. Porta’m dalt la roca inaccessible
Cristiandat o diàspora:
Com més els sants avancen en la unió amb Déu, més descobreixen la distància immensa que els en separa, i més intensament desitgen atènyer-lo. Globalment, tota l’Església se sap en camí, lluny de la pàtria. Rebutja com una il·lusió temptadora la «cristiandat», que pren l’Església militant per triomfant.
Escolta el meu clam, Déu meu,
estigues atent a la meva súplica.
Des d’una terra llunyana t’invoco;
el meu cor defalleix.
Porta’m dalt la roca inaccessible,
tu que ets el meu refugi,
una torre enfront de l’enemic.
Que pugui estar-me sempre a casa teva,
que m’empari l’ombra de les teves ales.
Tu, Déu meu, has escoltat els meus precs,
has concedit l’heretat als qui veneren el teu nom.
Afegeix nous dies a la vida del rei;
que els seus anys s’allarguin segles i més segles!
Que regni per sempre a la teva presència
i el guardi el teu amor fidel!
Llavors cantaré al teu nom per sempre,
compliré cada dia el que t’havia promès.
Súplica del rei i de l’assemblea:
La veu del qui prega en aquest salm expressa la confiança en Déu sobre la base d’experiències precedents. Sembla que és un dels qui veneren el nom del Senyor, els jueus devots que en la diàspora del postexili, entre l’hospitalitat dels pobles pagans, ha trobat l’única defensa i refugi en la fe en Déu i esperen amb ferma esperança la restauració del regne messiànic. El camí espiritual parteix de la llunyania de la diàspora per arribar al centre, al temple del Senyor, prop del qual, el rei és intronitzat segles i més segles.