...però tot torna a començar. Tot l’univers és el trampolí per a l’eternitat. La mort, més ben dit, el traspàs, les darreries de la figura d’aquest món, el judici final (posar les coses al seu lloc)... són l’alliberament del món actual.
L’univers serà transfigurat, transformat. Ara tot l’univers creat gemega – diu sant Pau – i sofreix dolors com la mare quan infanta. Ja som salvats, però dins una esperança.
Ara, ningú no espera allò que veu; si ja ho veiés, com ho esperaria? Així doncs, si esperem allò que encara no veiem, ens toca viure ferms en l’esperança. El final de l’esperança serà la possessió del Bé suprem. Aquest podria ser, en síntesi, el resum d’allò que ens mostra la fe. Els científics, en el seu camp, que diguin la seva.
El llenguatge de Marc usa els termes propis de la literatura oriental on són presents les imatges fantasioses amb una coloració viva. Surten en l’escenari elements catastròfics i terrorífics: el sol s’enfosquirà, les estrelles aniran caient del cel.
Aquesta descripció és tan sols com un marc en torn del fet principal: la vinguda de Jesús a tots els qui han estat fidels a la prova en els dies difícils.
La descripció subratlla el triomf del Senyor. La qual cosa avui, en les circumstàncies actuals de la història, és objecte de dubte i, fins i tot, és brutalment negat.
Pel que fa al dia i l’hora, ningú no en sap res, segons el Mestre. El problema no és ni “com” ni “quan”; interessa estar preparats. El creient sap que tot té signe, tot és anunci del qui ha de venir, Jesús.
En cada fet et jugues el teu futur.
Mn. Pere Arribas -diaca
Salm 2. Per què s’avaloten les nacions?
Tu també ets fill de Déu!:
Les paraules del pare al seu Fill estimat s’adrecen també a tots els qui, havent estat incorporats a Crist pel baptisme, som fills en el Fill. Per la fe, la victòria del Messies sobre tots els poders del mal, del pecat i de la injustícia esdevé victòria nostra.
1 Per què s’avaloten les nacions,
i els pobles es conjuren en va?
2 Els reis prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra el Senyor i el seu Ungit:
3 «Trenquem els seus lligams!
Traguem-nos el seu jou!»
4 Però se’n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se’n burla.
5 Aleshores els parla indignat,
el seu enuig els desconcerta:
6 «Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.»
7 Ara proclamo el decret del Senyor.
Ell m’ha dit: «Tu ets el meu fill;
avui jo t’he engendrat.
8 Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d’un cap a l’altre.
9 Els destrossaràs amb una vara de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»
10 Per tant, reis, tingueu seny;
repenseu-vos-hi, governants de la terra.
11 Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi,
veniu tremolosos a fer-li homenatge,
12 no fos cas que s’irrités i anéssiu a la desfeta
si de sobte s’inflamava el seu enuig.
Feliços els qui en ell es refugien!