- Una dona valenta de fe.
Judit, una heroïna bíblica, jove virtuosa i viuda jueva, va defensar Israel dels seus enemics, gràcies a la seva fe, la seva bellesa i la seva astúcia. - Del protagonisme juvenil a una bonica vellesa.
Judit viu una bonica vellesa fins als 105 anys. L’heroisme no està només en les grans coses sinó, moltes vegades, en la tenacitat de l’amor en una família difícil. - Com aprofitar la jubilació?
Com puc créixer en autoritat, santedat, saviesa? La jubilació coincideix per a molts en un merescut descans, però també en un interrogant: Què faré ara? - El lloc realista d’un avi en relació amb els seus nets i fills.
Volen i poden cuidar els nets, però a vegades els pares no volen confiar espais educatius als avis, només els relacionats amb la necessitat d’assistència. - Remodelar l’aliança entre generacions.
Els petits aprenen la força de la tendresa i el respecte per la fragilitat. Els avis aprenen que la tendresa i la fragilitat no són, només, signe de decadència. - Judit, la plenitud i la serenitat d’una missió.
Judit es queda viuda molt jove i sense fills però és capaç de viure una vellesa de plenitud i serenitat amb la consciència d’haver respost a la missió confiada. - L’ancianitat dona la capacitat de veure el que abans se’ns escapava.
Judit, ja vella, concedeix la llibertat a la seva serventa preferida. Els ancians perdem vista, però la mirada interior es fa més penetrant: es veu amb el cor. - Judit no es una jubilada melancòlica sinó una anciana apassionada.
Llegiu el llibre de Judit! És així com voldria que fossin les nostres àvies: valentes, sàvies i que no deixin l’herència del diner sinó de la saviesa.
11 de maig 2022, en l’Audiència general
Foto: Audiència General en la que va reflexionar sobre la jubilació. Vatican Media