La pregària pot comparar-se a una casa amb 3 estances o habitacions molt connectades entre si com ens deia Santa Teresa. Presentem tres estances que es poden donar en el procés de la meditació i la pregària: Seguiment, Alteritat, Comunió.
SEGUIMENT: Possiblement és el temps més meditatiu, aquell que es fonamenta en la reflexió i meditació sobre l’Evangeli, i té com a centre la Persona, els fets i les paraules de Jesús. Escoltant i sentint el que fa i el que expressa, anem descobrint una nova imatge de Déu, uns valors de vida i la necessitat de seguir com a deixebles el que Jesús ens proposa i ens aconsella.
Època de canvi, de conversió, de descoberta, punt d’arribada després d’una llarga caminada a les fosques.
ALTERITAT: Aquell Jesús de l’Evangeli, el Mestre de vida que tant ens ajuda a enfocar la nostra amb novetat, es va descobrint en el nostre mateix interior. Per dir-ho d’alguna manera, va passant del text al cor, de la Paraula viva dels Evangelis a la Paraula que ens habita i vitalitza des de dintre mateix de la nostra profunditat.
Hem passat del ressò que provocava en el nostre interior la reflexió i la lectura, a que soni directa en el cor i tendeixi a ressonar cap enfora, a la vida. Ell és ja l’Altre, obert, dialogant, que porta iniciativa, que ens captiva i guia des de la profunditat de l’ésser.
COMUNIÓ: L'alteritat mantenia encara una relació entre dos, però l’estimació que rebem com a do d’Ell va arrossegant-nos vers una nova configuració interior. Sense confusió es va donant una fusió, aquella pròpia de la comunió. Déu és Déu i nosaltres som nosaltres. Però Déu és amb nosaltres i nosaltres som en Déu. Res del nostre ésser resta anul·lat. Mai un Pare permetria que el seu fill minvés en personalitat i perdés la seva llibertat i la seva capacitat d’amor. Però són les dues llibertats i els dos amors que es fonen en una comunió inefable, que canvia tota la vida.
La pregària representa un moment d’aquesta comunió, que s’expandeix cap enfora, cap als pobres i vulnerables per la mateixa acció del Senyor. I també és un espai de vida eterna, ja que la mort no canviarà la comunió sinó que la portarà a l’expansió esclatant i lliure EN AMOR I LLIBERTAT.
Per Jesús Renau a Catalunya Religió