El 10 de juny ens vam reunir unes 100 persones a la parròquia de Sant Ignasi per celebrar el final de curs.
La M. Claustre Solé, religiosa de La Companyia de Maria ens va fer la conferència: “La dona en el Nou Testament i a les primeres comunitats cristianes”. Ens va agradar molt a totes les persones que hi vam poder assistir.
Com a recordatori us deixem aquest petit resum.
En l’Antic Testament quedava reflectida la condició d’inferioritat de la dona.
Els Evangelis ens mostren com Jesús capgira la situació, manté una relació d’amistat amb algunes dones com Maria de Magdala, Marta i Maria de Betània, germanes de Llàtzer. Fa un pas més i les admet com a discípules, reivindicant per a la dona els mateixos drets que l’home.
Els Fets dels Apòstols ens informen de la conversió de moltes dones de bona posició tant en l’àmbit econòmic com cultural. Algunes d’elles han fundat i sostingut esglésies domèstiques.
Pau defensa la tasca ministerial de la dona: “Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l’església que hi ha a Cèncrees” (Rm 16,1). “I en particular la Júnia que és molt considerada entre els apòstols” (Rm 16,7).
Pau és criticat per les paraules que trobem a la 1ª carta als Corintis: “Com és costum en totes les esglésies del poble sant, que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar”. Molts autors creuen que el text no és de Pau sinó que fou afegit per influència de la societat del seu temps.
Paulatinament la dona anirà experimentant com la seva missió, la seva tasca en el si de la comunitat, serà considerada poc rellevant, oblidant que Déu va crear l’ésser humà a la seva imatge, el va crear home-dona, i amb la missió confiada de tenir cura de la creació, que anava adreçada a tots dos.
La revolució iniciada per Jesús va durar tan sols dues o tres generacions, el règim patriarcal es va tornar a imposar.
S’ha d’agrair a Maria de Natzaret que al llarg dels segles hagi encarnat els valors femenins de Déu en la nostra cultura cristiana. Maria ha estat considerada la mare dels febles, consol dels afligits, refugi dels pecadors.
Vidacreixent