Sol, la soledat i la llum

dc., 02/03/2022

El capítol sisè del temari d’enguany de Vida Creixent és molt significatiu i alliçonador. A mesura que anem avançant en la lectura d’aquest llibret, ens anem adonant del caràcter contemplatiu que té. No podia ser menys venint d’una religiosa contemplativa de les benetes! La dimensió contemplativa té una gran actualitat. Ja ho deia l’eminent teòleg Karl Rahner: “el cristià del segle XX –poseu-hi ara XXI– serà místic o no serà...”.

El títol d’aquest capítol és interessant: “sol, soledat i la llum”. La germana Conxa Adell va seguint les notes musicals –el títol del temari és “l’harmonia de la teva vida” –  i ens endinsa en una realitat malauradament molt comuna entre la gent gran: la soledat.

Aquest capítol ens deixa unes quantes sentències impactants. “Pots triar entre ser solidari o solitari...” o “què passa quan un se sent sol perquè no té a ningú?” I segueix: “Poden passar dues coses: que realment no tingui a ningú o que se senti sol malgrat la companyia que té al costat...” però acaba dient: “et sents sol i estàs sol. Surt de casa teva per ajudar als altres en el que sigui. El servei mena a la felicitat...”

Ens diu Jesús –malgrat que no hi surt als evangelis sinó als Fets dels Apòstols, com si Lluc s’ho hagués oblidat a darrera hora–: “fa més feliç donar que rebre”. Tant de bo en prenguéssim nota, grans i joves, d’aquesta cita i evitar la soledat donant-nos als altres. “Estem fets per a relacionar-nos, no per aïllar-nos del món”, varem dir a la reunió d’animadors parlant del tema. Som inter-relacionals. Aquesta és la nostra naturalesa humana. No la defugim.

Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent de Barcelona