Santa Setmana

dc., 01/04/2020
Anagrama de Vida Creixent

Acabem de celebrar la Setmana Santa. Han estat uns dies molt “atípics”. El confinament ens obliga a quedar-nos a casa. Les esglésies –i el moviments com el nostre– estan tancades. Ho han d’estar...

L’altra dia em vaig trobar una persona coneguda al súper i –a través de la mascareta– em diu: “mossèn, soc un laic enclaustrat!” Està bé. Tanmateix, els enclaustrats –monjos i monges– estan millor que nosaltres. Ells poden celebrar amb les seves comunitats. Nosaltres no. Després va afegir amb un posat tot trist: “què hi farem...?” Doncs qualsevol cosa menys resignar-se! La resignació no és cristiana! A voltes, alguns fidels em venen i em diuen –especialment davant alguna desgràcia que han tingut–: “Ai, què hi farem, si és el que Déu vol...” Malament! Déu no vol el nostre mal! Déu no envia mals!

Quan ho escolto em venen ganes de dir-los: “encara estàs en l’Antic Testament, espavila!” Jesús no diu això, fins i tot s’enfada quan els deixebles li diuen una cosa semblant!

A l’evangeli també veiem sovint Jesús pregant en la solitud, a voltes –ens diu l’evangeli– durant tota la nit. És significatiu adonar-se que ho feia abans de prendre decisions importants com, per exemple, l’elecció dels dotze. És a dir, Ell feia discerniment. “Què vol Déu de mi?” “Què haig de fer?” son preguntes que ens hauríem de fer sovint. Per què és molt més important el que Ell vol que el que volem nosaltres... I és que la pregària és molt més que demanar i donar gràcies com ens han ensenyat de petits. Pregar es entrar en comunió amb Déu! Aquesta expressió sempre l’he recordat i m’ha fet un gran bé. Algun cop l’he citada en els nostres reunions mensuals d’animadors. “Entrar en comunió amb Déu”. És molt gran! Aprofitem-ho! Ara tenim una bona oportunitat.

I tal dia farà un any! Ens tornarem a trobar. Tanmateix portem Vida Creixent en nosaltres... Tinguem fe! No perdem l’esperança!

Xavier Moretó, Consiliari de Vida Creixent