Els mitjans de comunicació, després d’uns mesos, acostumen a denunciar, i diuen:
Els polítics us parlen des de la butaca del poder. Compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen impostos pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit.
En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això surten a “la foto” i a la TV. Els agrada ocupar els primers llocs als banquets i els primers seients al parlament.
Aquestes paraules, ja fa dos mil anys que foren dites, i foren resumides així: El més important de vosaltres, ha de ser servidor vostre i de tots. Aquest ha de ser el principi de tota autoritat segons l’arrel en el llenguatge clàssic: garant, que pugui servir de model.
El servei d’aquelles dones i homes que “manen” i no se’ls nota perquè vesteixen com tothom, no tenen cap tracte especial, i sempre saben donar un cop de mà: amb una paraula, servir, i no ser servit.
I, alerta! Que, quan Sant Mateu va escriure aquest capítol, estava més preocupat per les comunitats cristianes d’Israel.
Per tant, cal que desmuntem tota mena de muntatges verbals i de títols senyorials; de muntatges ornamentals i arquitectònics.
Un és el Senyor, un és el Mestre, un és el Pare!
Mn. Pere Arribas -diaca
Salm 5. Escolta, Senyor, les meves paraules
“Déu és nou cada matí”:
Clam a trenc d’alba, en entrar al temple, o des del santuari de la consciència, per demanar a Déu que amb la seva benedicció et faci planer el camí de la jornada que comences. Cada dia és una aventura amb el Crist.
Escolta, Senyor, les meves paraules, acull el meu anhel.
Estigues atent al meu crit d’auxili,
rei meu i Déu meu,
perquè és a tu que jo imploro.
Senyor, escolta el meu clam a trenc d’alba:
t’exposo el meu plet de bon matí
i em quedo esperant.
Tu no ets pas un Déu que es complagui en la maldat, no admets el dolent a casa teva;
els homes obcecats no resisteixen
la teva mirada.
Detestes els amics de males arts,
fas desaparèixer els mentiders;
l’home fals i sanguinari,
tu l’abomines, Senyor.
Però jo, per la teva gran bondat,
entro a casa teva
i em prosterno ple de reverència
davant el santuari.
Guia’m, Senyor, tu que ets just,
perquè hi ha qui em vol mal;
aplana davant meu el teu camí.
En els seus llavis no hi ha sinceritat,
tenen el cor ple d’intriga;
sota una llengua que afalaga
hi ha un sepulcre obert.
Déu meu, sentencia’ls.
Que els facin caure els seus mateixos plans. Proscriu-los per tantes sedicions,
ja que es revolten contra tu.
Però que s’alegrin els qui es refugien en tu,
que ho celebrin per sempre.
Als qui estimen el teu nom,
empara’ls i que exultin.
Tu, Senyor, beneeixes el just,
el teu favor el protegeix com un escut.