Paraula i testimoni

dl., 01/02/2021
aturar-se-cicle-b

L’autoritat amb què ensenya Jesús és la suma de “Paraula + Testimoni”.

La seva paraula il·lumina les persones i allibera els “esperits en les tenebres” de la ignorància, la maldat, que enterboleixen llurs relacions amb els altres.
Deien les multituds:

- Aquest ensenya amb autoritat una doctrina nova: fins i tot mana els esperits malignes i l’obeeixen.

ls savis i lletraferits, a vegades, quan s’asseuen a la càtedra, parlen de la gent tot un bla, bla, bla... El prestigi, només humà, sols serveix per anar a parar a la paperera.

Els savis del temps de Jesús, quan aquest prenia la paraula a la sinagoga, deien:

- Aquest no és catedràtic, ni doctor, ni llicenciat. A veure el seu expedient acadèmic?

Si més no, hauria de portar una lletra de recomanació dels nostres doctors...

La paraula de Jesús alliberava els endimoniats. Això a l’home savi d’avui, li provoca una maliciosa rialleta. És que Jesús respectava els camins del seu temps i no venia pas a obrir camins a la psiquiatria.

Avui parlaríem d’història, de maníac - depressiu, i en lloc d’endimoniats, podríem parlar de paranoics.

Jesús en feia una altra lectura. A ell, el preocupava alliberar la humanitat. I la seva acció guaridora encara avui és ben vàlida perquè arriba fins al fons de la consciència humana.

Per exemple, el cas del sagrament de la penitència. La confessió és el trobament amb Déu que ens perdona. Però al mateix temps, la pau amb el Pare ens allibera de moltes neures.

I així, em deia un gran professor de psiquiatria: - Quan els fidels han deixat de confessar-se, a nosaltres se’ns ha acumulat més feina al consultori.

Per Mn. Pere Arribas -diaca
Aturar-se. Cicle B

Salm 29 Doneu al Senyor glòria i honor

Llamps i trons:

Hi ha un pietisme que creu que Déu només es pot manifestar en forma de mel regalimada, en la quietud i el silenci solitari. Aquest salm t’ensenyarà a percebre la veu de Déu enmig del terrabastall de les multituds, dels esdeveniments i fins de les calamitats. Tot pot portar la pau de Déu.

Doneu al Senyor, fills de Déu,
doneu al Senyor glòria i honor;
2 doneu al Senyor la glòria del seu nom.
Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat.
3 La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües:
el Déu majestuós fa esclatar la tempesta,
ve el Senyor sobre les aigües de l’espai.
4 La veu del Senyor és potent,
la veu del Senyor és majestuosa.
5 La veu del Senyor estavella els cedres,
estavella el Senyor els cedres del Líban.
6 Fa saltar el Líban com un vedell,
i el Sirion, com la cria dels braus.
7 La veu del Senyor fa espurnejar flames de foc,
8 la veu del Senyor arremolina el desert,
arremolina el Senyor el desert de Cadeix.
9 La veu del Senyor arremolina l’alzinar
i escorça les boscúries.
I al seu palau tot canta: «Glòria!»
10 El Senyor té el soli dalt les aigües diluvials,
hi seu el Senyor, rei per sempre.
11 Que el Senyor faci poderós el seu poble,
que el Senyor el beneeixi amb la pau!