Nadal és provocatiu

dc., 10/01/2024
img-llibres-Aturar-se-B

Mentre no hi hagi pau al món, Jesús no pot néixer a la terra, al cor dels homes i dones.

Els nostres pessebres “no funcionen” mentre no sapiguem trobar l’Infant Déu en els milions de rostres humans que la ballen magra, mentre a casa nostra no hi hagi pau, austeritat en el viure; malgrat hagin guanyat el primer premi del concurs nadalenc.

Josep i Maria no varen trobar un lloc adequat a la fonda: tot era ple de gent, de soroll: ningú no sabia qui era aquella parella... com avui! Jesús no va arribar per via diplomàtica; arribà com un nòmada entre els nòmades sense tenir on reposar el seu cap.

Els únics que copsaren la provocació del capgirell d’aquella nit van ser els pastors que dormien al ras: els únics que podien contemplar l’esclat de la llum dels missatgers.

Arribaren a la gruta, ho trobaren tal com els ho havia dit l’àngel... i cregueren!.

Ningú més no es va moure! Els mestres de la llei consulten l’Escriptura; Herodes resta al palau; malfiat ataca.

Arriba Nadal i tothom prepara - qui més qui menys - l’ofrena per al noi de la mare. Però, ben mirat, el que més li agrada a Déu de les nostres ofrenes, és el que ens quedem per a nosaltres. Per tant, l’ofrena millor que li podem brindar és el nostre “jo”.

Déu espera de nosaltres la nostra admiració davant del prodigi del dia de Nadal.

Tenim les mans plenes de “coses, massa coses” i les portes tancades. Dia de Nadal, dia del saltiró, de la gambada de Jesús a la terra.

Déu no es cansa de nosaltres... I, tu què?

Bona gambada de Nadal per a tots!!

Mn. Pere Arribas-diaca

Salm 7. Senyor, Déu meu, en tu em refugio

Comparèixer davant del judici de Déu:

Només Jesucrist ha pogut dir amb tot aplom aquest salm, i els altres que parlen del just perseguit. Fora d’Ell, no hi ha un pam de net. Nosaltres l’hem de resar reconeixent que no som pas nets de culpa com Ell, però confiant en la seva creu, que ens justifica.

Senyor, Déu meu, en tu em refugio:
salva’m dels perseguidors, allibera’m.
Que no m’arrabassin la vida com lleons:
si em claven les urpes, ningú no em salvarà.
Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen,
si les meves mans hi tenen part,
si he pagat amb el mal un tracte d’amistat,
si he espoliat sense motiu els adversaris,
que l’enemic em persegueixi i m’agafi,
que em trepitgi per terra la vida
i la colgui a la pols. Pausa
Alça’t indignat, Senyor,
i planta cara als enemics.
Desvetlla’t i surt a defensar-me
en el judici que has convocat.
Que s’apleguin les nacions al teu voltant,
asseu-te ben alt al seu damunt:
el Senyor és el jutge dels pobles!
Fes-me justícia, Senyor.
Jo no tinc culpa i m’he portat honradament.
Ja n’hi ha prou, de la malícia dels injustos! Tu,
Déu just, dona la raó a l’innocent,
tu que penetres el cor i els pensaments.
Déu és l’escut que em protegeix,
el salvador dels rectes de cor.
Déu és un jutge just,
és un Déu que judica cada dia.
Ben cert, l’injust ja esmola l’espasa,
tiba l’arc i l’apunta;
posa a punt les armes mortals,
prepara fletxes enceses.
Mireu-lo: duu a l’entranya el malefici,
concep la malícia, infanta la mentida.
Havia cavat una fossa profunda
i acaba caient-hi ell mateix;
la pròpia malícia li cau al damunt,
la seva maldat es desploma sobre d’ell.
Dono gràcies al Senyor perquè és just,
canto al nom del Senyor, l’Altíssim.