Un administrador de l’oficina estava preocupat perquè l’amo, de tant en tant, lliurava un “sobret” d’amagatotis, a fi de mes, a uns treballadors i a altres no. L’advocat li diu que això no és permès per la llei.
Pere, l’enllaç sindical dels dotze, preguntà al Mestre: Ja veus que nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit; què ens tocarà? Tranquil, Pere, rebreu més del que heu deixat. Però no m’has d’imposar els criteris. El meu pare i jo no treballem a tant l’hora, no comptem les antiguitats.
Voldríem acabar amb tantes gelosies que roseguen el cor humà.
Hi havia un propietari que sortí de bon matí a llogar personal per a la seva vinya. Va fer tractes pel preu d’un jornal. Repetí contractes a les nou, al migdia, a mitja tarda, i una hora abans de pondre’s el sol encara en va trobar de desvagats. Tots els envià a treballar. Tots varen cobrar igual, començant pels darrers. I es va promoure el gran guirigall! La resposta de l’amo a qui es pensava cobrar més, fou: El contracte era per un jornal; doncs pren el que és teu i ves-te’n. Si a l’últim jo li vull donar el mateix que a tu, ¿que no puc fer el que vull a casa meva? ¿Tens enveja perquè jo soc generós? Els vostres comptes no són els meus. Els darrers poden ser els primers.
Tots sou cridats al meu Regne. No hi ha categories. La meva jet-set no té en compte el salari. La meva justícia és la misericòrdia amb els qui no han tingut tantes oportunitats.
Mn. Pere Arribas- diaca
Salm 137. Vora els rius de Babilònia
Fidelitat:
Avui hi ha que se’n va de l’Església, o d’una comunitat, fent bategar la porta, amb qualsevol pretext. El salmista canta la seva fidelitat irrevocable a la pàtria: s’estima més les ruïnes de Jerusalem que tota la glòria de Babilònia! Sap de cert que Jerusalem serà reconstruïda, i Babilònia desapareixerà sense deixar rastre.
Vora els rius de Babilònia
ens assèiem i ploràvem
d’enyorança de Sió;
teníem penjades les lires
als salzes d’aquella ciutat.
Els qui ens havien deportat
volien que cantéssim;
ens demanaven cants de festa
els qui ens havien entristit:
«Canteu-nos algun càntic de Sió.»
Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que caigui en l’oblit la meva dreta.
Que se m’encasti la llengua al paladar
si deixés d’evocar el teu record,
si no posés Jerusalem
al capdamunt dels cants de festa.
Recorda’t, Senyor,
com parlaven els d’Edom
el dia que caigué Jerusalem:
«Arraseu-la, arraseu-la
arran dels fonaments!»
Babilònia, com seràs devastada!
Feliç el qui et farà
el que tu ens vas fer a nosaltres!
Feliç el qui et prendrà les criatures
per esclafar-les a la roca!