La metodologia

La metodologia

Per pertànyer a un moviment o associació no n'hi ha prou amb sentir-se afiliat, o pagar una quota, o posseir un carnet. Cal una vinculació estreta, conèixer els seus fonaments i les seves finalitats, ser membre actiu i col·laborar en les seves tasques.

Pertànyer a VIDA CREIXENT vol dir no ésser un subjecte passiu, un de tants. El membre del nostre Moviment ha de tenir clar que ha de contribuir activament en les seves tasques tot aprofundint en la pròpia formació cristiana. Ha de saber el perquè de VIDA CREIXENT, la seva història, conèixer la seva metodologia i seguir-la acuradament, crear noves amistats i integrar-se intensament a la vida del grup.

El grup de Vida Creixent

El grup de Vida Creixent, es pot definir com:

Un petit grup d'homes i dones jubilats i gent gran que es reuneixen en un clima d'amistat fraterna, per tal de descobrir i viure, cada vegada millor, a la seva edat, la seva vocació i missió com a laics cristians.

El fet de que existeixin grups de gent gran en moltes parròquies, no és condició suficient perquè es puguin considerar com a grups de Vida Creixent, encara que siguin presidits per un sacerdot.

El que distingeix un grup de Vida Creixent és el que qualifiquem de metodologia pròpia del nostre Moviment i, en dir metodologia ens referim al seguiment d'un mètode coherent i habitual.

El mètode que seguim a Vida Creixent es fonamenta en la intercomunicació mútua i personal, és a dir, en el DIÀLEG obert i constructiu entre tots els components del grup. Però aquest mètode, fonamentat en el diàleg, té com a objectiu crear una petita comunitat cristiana en la qual els seus membres aprenguin a:

"Conèixer les riqueses de la fe i del baptisme i a viure-les amb tota plenitud".
(Laics Cristians, 58).

És a dir, que per mitjà de l'intercanvi d'idees i de coneixements --que vol dir participar en el diàleg--, s'arribi a una formació cristiana fonamentada en la responsabilitat personal. El grup de Vida Creixent tendeix a ajudar els seus membres a descobrir els nous espais de la societat i de l'Església en els que poden actuar i les noves formes en què cadascú es pot desenvolupar d'acord amb l'edat, la salut, la seva preparació i coneixements.

Però aquesta formació que s'ha de viure en el grup té el seu fonament en la definició que el mateix Sant Pare Joan Pau II ha fet en Laics Cristians, 57:

La formació cristiana és un continu procés personal de maduració de la fe i de la configuració amb Crist, segons la voluntat del Pare, amb la guia de l'Esperit Sant".

I la Conferència Episcopal espanyola en el seu document "Els cristians laics, Església en el món" diu:

"La formació implica un dinamisme, una activitat, una metodologia i una preocupació que abasta tota la vida i que estimulen l'autoformació basada en la responsabilitat personal".

Evidentment, tota aquesta metodologia, aquest diàleg obert i fraternal i aquesta formació que es troba en el grup de Vida Creixent, ha d'aconseguir, en primer lloc, que el grup sigui una escola d'amistat fraterna, una font d'espiritualitat arrelada a la vida i al món i un camí d'acció personal i col·lectiva que vol dir donar testimoni de la nostra fe, viscuda, arrelada i compartida comunitàriament en el petit grup.

La composició d'un grup de Vida Creixent

Quan hem parlat d'un grup petit no hem dit res sobre quin nombre d'homes i dones poden compondre'l.. En parlar de metodologia hem dit que es fonamenta en el diàleg. Perquè aquest diàleg sigui positiu i constructiu cal que el grup no sigui massa nombrós perquè del contrari el diàleg no seria viable, ja que és imprescindible que puguin intervenir en el mateix tots i cadascun dels components del grup.

Per tant, el grup ha de ser compost d'un nombre no superior de quinze a divuit persones. Al davant de cada grup hi ha una persona que es responsabilitza del mateix, té cura dels seus membres i de l'adequat tractament del temari que es proposa, objecte del diàleg, i anima ordenadament aquest diàleg. A aquesta persona l'anomenem ANIMADOR/A que, normalment, surt dels mateixos components del grup i que prèviament ha seguit un curset específic que el capacita per a aquesta comesa.

Ens queda, encara, la figura del consiliari, que no és qui dirigeix la reunió, però que tampoc és un convidat de pedra. El nostre Moviment és un moviment laic d'Església i el grup està dirigit per l'animador/a. La funció del consiliari és la de conseller amb tot el que això pressuposa per aclarir conceptes i conduir la vida espiritual del grup. Hem de fer constar que moltes vegades, en les reunions de grup, no pot ser-hi present el consiliari donades les especials situacions actuals d'escassetat de preveres i de les moltes ocupacions i tasques que se'ls demana. En aquest cas, pot fer de Consiliari un diaca, o un religiós o religiosa.

El temari

El diàleg que s'estableix en el grup ha de fonamentar-se en quelcom constructiu per a la formació dels seus membres. No es pot dialogar sobre qualsevol cosa que sigui intranscendent per a la formació.

La Comissió diocesana de Vida Creixent, a través de la Comissió d'Estudis, posa a disposició dels grups uns temaris al voltant dels quals té lloc la conversa, el diàleg dels seus components.

Per il·lustrar quins han estat aquests temaris al llarg dels anys -que nosaltres fem per cursos- podríem esmentar els més notables dels que s'han fet:

• Espiritualitat de la gent gran.
• Cristians laics.
• Eucaristia i comunitat.
• La família avui.
• l'Esperit Sant.
• Valors humans i transcendents.
• Oberts a Déu i als germans.
• Testimoni, maduresa i compromís.
• A l'encontre de Jesús.
• El Pare - La Trinitat.
• Valors humans amb visió cristiana.

Amb aquests temaris es vol ajudar a cada membre del grup per tal que pugui realitzar un quàdruple encontre:

• Encontre amb el món en el qual vivim.
• Encontre amb Déu que ens parla per mitjà dels ensenyaments de la seva Paraula.
• Encontre amb els altres membres del grup, per mitjà del diàleg amigable.
• Encontre amb un mateix per deixar-se envair per la gràcia, per mitjà de la revisió personal, acollint la Paraula de Déu, i per decidir la conversió i els compromisos que aquesta conversió li demana.