La “mona” de Pasqua

dc., 11/05/2022
llibres-Aturar-se-C

La pau és el nom del misteri de la resurrecció.

Sâlôm, salutació familiar dels jueus que pronostica una nova vida. La pau és la mona de Pasqua. És el do de Jahvè que mostrava una condició de plenitud, de benestar, realitzable solament, en la persona per mitjà d’una íntima comunicació amb Jahvè, el Senyor.

Però, ep! De l’alegria i de la pau, n’hi ha de dos tipus: la teva i la que ens donen els altres. Algunes vegades, la nostra, la teva pau, és feta de “materials” que no et pertanyen. Uns et donen una engruna de confiança; altres ofereixen engrunes de comprensió; altres, brins d’estimació pel nostre treball; un somriure, un elogi... En realitat, la nostra pau depèn dels altres. No tenim valor de reconèixer que la cabana de la nostra pau es manté dreta amb material d’altri.

Tot seguit, un dia hi ha un petit o gran succés, i un darrera l’altre van retirant aquella engruna que ens havien proporcionat. I la nostra pau s’esfondra. És natural! No era nostra. Hem perdut allò que no ens pertanyia. La pau que no és nostra dura mentre tot va bé. La nostra, en canvi, dura fins i tot quan tot fracassa. No posem, doncs, la nostra pau a la intempèrie.

La pau del Crist resta en la profunditat del nostre ser. No és envestida per cap vent de la superfície de l’exterior.

Acollir la pau de Crist significa acollir la seva persona. La pau, més que una conquesta, és una elecció.

Mn. Pere Arribas -diaca

Salm 72. Déu meu, dóna al rei el teu dret

Els signes dels temps messiànics:
Pregària per la vinguda del Messies, que farà justícia, salvarà els pobres, els rescatarà dels violents, i el regnat del qual no tindrà límits ni en l’espai ni en el temps. Resar aquest salm suposa comprometre’s a treballar per aquesta justícia: el Regne portarà justícia, i la justícia prepara el Regne.

Déu meu, dóna al rei el teu dret,
dóna-li la teva rectitud.
Que governi amb justícia el teu poble,
que sigui recte amb els humils.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!
Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles.
Que sigui com la pluja que amara l’herbei,
com els ruixats que assaonen la terra.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini des d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país.
Les tribus del desert s’agenollaran davant d’ell,
els enemics s’abaixaran fins a la pols.
Els reis de Tarsis i de les illes
li portaran obsequis;
els reis d’Aràbia i de Sebà
li oferiran presents.
Li faran homenatge tots els reis,
se li sotmetran tots els pobles.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S’apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort;
els rescatarà d’enganys i violències,
estimant com un tresor la seva vida.
Que visqui i li donin l’or d’Aràbia,
que preguin per ell tots els dies
i no parin mai de beneir-lo!
Que els camps de blat abundin al país,
i pels cims onegin les espigues com al Líban;
que les ciutats floreixin com l’herba del camp.
Que es perpetuï el seu nom
i creixi mentre duri el sol.
Que els pobles es valguin del seu nom per a beneir-se
i li augurin la felicitat.
Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel,
l’únic que fa meravelles!
Sigui beneït per sempre el seu nom gloriós,
que la seva glòria ompli la terra!
Amén, amén!