L’alegria

dc., 06/04/2022
imatge-l-alegria-es-gratis-800p.jpg

Acabo de rebre per WhatsApp una imatge fotogràfica: taula parada, esmorzar a punt, en una terrassa plena de testos amb flors de tots colors i diu textualment: “BON DIA! L’Alegria és gratis, porta-la sempre amb tu”

Ràpidament penso: qui medita i reflexiona en calma descobreix la pau interior; això porta al pou de l’alegria, aigua que hem de beure cada dia. Caram, “aigua que hem de beure cada dia” em dic, rima i tot , llàstima que no sàpiga fer aquestes presentacions que ens arriben per WhatsApp, podria posar la frase del pou... oi? Potser que acabi copiant l’himne que cantem en les reunions de Vida Creixent quan diem: “I aquesta alegria ningú no ens la prendrà”...

Però...

Sempre hi ha un però, la trucada de la meva germana m’afecta, em preocupa... el seu marit tan malalt...

Més tard, “Les darreres notícies” em poso les mans al cap. Déu meu! DÉU MEU!

Llavors cerco l’alegria i no la trobo per enlloc!

Fins i tot se’m talla la inspiració d’escriure, tinc la mà paralitzada. Tot d’una, d’improvís, una trucada a la porta? Vaja alguna persona que s’ha equivocat! No en faig cas, tanmateix com insisteix aquest timbre!... i si em trec els audiòfons d’una vegada? Potser em podria concentrar amb el tema que em toca escriure. No espero pas ningú i torna a sonar!

Finalment m’aixeco vaig al rebedor i despenjo el contestador de la porta de l’entrada del carrer i pregunto:

- Qui hi ha?
- Obre! -em diu- M’has cridat i he vingut de seguida.
- Segurament es tracta d’un altre pis -li responc-
- Jo et porto ALEGRIA!
- Què dieu? És el tema que he començat a escriure i m’he quedat completament tallada.

Preocupada...

- És per això que he vingut -em diu la dolça veu-,
- Jo t’he cridat?
- I tant! Has dit : “DÉU MEU, DÉU MEU!”

Benvolgudes amigues Lletraferides. No tinc ni mots ni frases per continuar aquest redactat sobre l’alegria. És la immensa ALEGRIA, escrit en majúscules, de l’Amor de DÉU-MISERICÒRDIA, de trucar a la porta en moments de sentir-me completament desorientada, perduda en tantes i tantes ocasions...

El seu AMOR m’omple d’Alegria.

Montserrat Sauret i Manén, Vida Creixent Sabadell