I Jesús va plorar

dc., 20/04/2022
llibres-Aturar-se-C

Aquell diumenge hi hagué cants llàgrimes. El poble es va sentir convocat democràticament en torn del Mestre de Nazaret. Jesús anava sobre un pollí guarnit amb mantells, i baixant per la muntanya de les Oliveres, la gent cridava: Visca el Messies alliberador, el qui ve en nom de Jahveh, el Senyor. Pau al cel i glòria allà dalt! I a mesura que Jesús avançava, estenien mantells pel camí.

Quan Jesús arribà prop de Jerusalem, arrencà el plor i digué: Jerusalem, tu no m’has comprès. Quantes vegades he intentat reunir els teus fills com la lloca aplega els seus pollets: Els teus enemics t’assaltaran, i no deixaran pedra sobre pedra perquè no has conegut el moment propici que Déu et concedia.

Esgotades totes les manifestacions de la cordial misericòrdia -com la gallina amb els seus pollets-

Jesús plora i llança una sentència que els romans varen complir.

I, per què plora Jesús? Perquè es va sentir patriota, i més. Ell era el Messies, i així ho proclama el poble.

Ell plora per nosaltres. Ai dels satisfets! Tantes pedres que ens priven de comprendre la realitat! La realitat resta amagada als nostres ulls.

¿Com rebríem avui la visita oficial de Jesús? Potser amb les seves llàgrimes aigualiria les nostres festes, les nostres relacions personals, els nostres abusos de superioritat, els nostres luxes que contrasten en mig de tanta misèria, els triomfalismes socials i religiosos...

És ben probable que avui tingui Jesús més motiu per plorar, perquè avui no hi ha tampoc lloc per a ell en la nostra societat.
Què és el que ell vol? Un home que plora, posa en un compromís. I aquí és Déu qui plora. Es tracta de no malgastar aquestes llàgrimes. Que ens sentim qüestionats per elles.

Mn. Pere Arribas -diaca

Salm 45. Un bon auguri en surt del cor

Les noces del gran Rei:
“El regne dels cels és com un rei que va celebrar les noces del seu fill”(Mt 22,2). “Aquest misteri és gran; vull dir en tant que es realitza en el Crist i en l’Església”(Ef 5,32). “Feliços els qui han estat invitats a les noces de l’Anyell!>>(Ap 19,9). Però, atenció: “Amic, ¿com has gost entrar aquí sense vestit de noces?”(Mt 22,12).

Un bon auguri em surt del cor.
Dedico al rei el meu poema,
la meva llengua és àgil com una ploma d’escrivà.
3 Ets el més bell de tots els homes,
exhalen gràcia els teus llavis:
Déu t’ha beneït per sempre.
4 Cenyeix-te l’espasa, valent,
vesteix-te d’honor i majestat.
5 Amb majestat triomfant, guia el teu carro
a favor de la veritat i la clemència.
Seran terribles les proeses del teu braç
6 i penetrants les teves fletxes.
Els pobles cauran als teus peus,
es rendiran els enemics del rei.
7 Que el teu tron, oh déu, desafiï els segles
i el teu ceptre reial sigui un ceptre just.
8 Tu estimes la justícia i no la maldat;
per això el teu Déu t’ha preferit als teus companys
i t’ha ungit, oh déu, amb perfums de festa.
9 T’impregnen el vestit mirra, àloes i càssies,
des dels palaus de vori t’alegren les arpes.
10 En el teu seguici hi ha princeses enjoiades;
tens la reina a la dreta, vestida amb or d’Ofir.
11 Escolta, filla, estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare;
12 el rei està corprès de la teva bellesa.
És el teu senyor: fes-li homenatge.
13 La ciutat de Tir ve amb els seus regals,
els més rics del poble busquen el teu favor.
14 Entra la princesa tota radiant,
el seu vestit és de brocats d’or.
15 Guarnida amb brodats és conduïda al rei:
l’acompanya el seguici de donzelles amigues.
16 Conduïdes entre cants de festa,
entren al palau del rei.
17 En lloc dels teus pares tindràs els teus fills;
els nomenaràs governants per tot el país.
18 Vull perpetuar el record del teu nom.
Que els pobles et lloïn per sempre més.