Història de Vida Creixent

Neix "Vie Montante "

Tot el que queda indicat, fa que hi hagi algú que pren consciència de la situació de la gent gran i pensa que aquest període de l'existència està marcat per una vocació i una missió de gran importància. Els jubilats i la gent gran són persones que han de continuar estimant la vida, sense queixes inútils i estèrils, i han de preparar-se de manera conscient i responsable per la darrera trobada amb el Senyor de la vida.

I és el 1952 a la parròquia de Neully-Sur-Seine, a les rodalies de París, quan es reuneix un grup de jubilats per pregar i reflexionar a la llum de l'Evangeli, la situació en la qual es troben ells mateixos i tants d'altres com ells en una societat i un món que els margina, o els tracta amb llàstima, però sense que es posi remei a la seva situació.

Els primers seglars que van promoure aquests grups varen ser André d'Humières, Anne Marie Couver i Leon Hamel amb l'ajuda i l'orientació espiritual de monsenyor Courbe, bisbe auxiliar de París. Que quedi constància del nostre homenatge a aquests noms i persones que van ser tan clarividents de la necessitat de crear un moviment que aixoplugués a un sector de la societat que estava clarament marginat.

Deu anys més tard, el 1962, any de l'obertura del Concili Vaticà II, va ser aprovat per l'episcopat francès el Moviment "Vie Montante" que recentment ha esdevingut "Mouvement Chrétien des Retraités, Vie Montante" (Moviment cristià de jubilats, Vie Montante), precisament per destacar la voluntat d'integrar de manera inequívoca els jubilats i evadir la imatge que tantes vegades s'ha donat del nostre moviment com a moviment de gent molt vella.

En el Congrés de Toulouse de 1983 es decideix organitzar "Vie Montante International" que aplega els homes i dones del nostre Moviment a 52 països amb diferents noms: a França i països de parla francòfona "Vie Montante"; a Espanya i països de parla castellana "Vida Ascendente"; a Anglaterra i països de parla anglesa "Ascent Life"; a Alemanya "Aufsteigendes Leben"; al Japó "Reimei Club"; a Catalunya i les Illes Balears "Vida Creixent" i al país Basc "Bizian Gora".

El 25 de març de l'any 1996, festa litúrgica de l'Anunciació, el cardenal Pironio signà a Roma el Decret pel qual la Santa Seu dóna aprovació oficial a "Vie Montante", com a Associació de fidels de Dret Pontifici. D'aquesta manera queda regulada la personalitat jurídica del Moviment dins de l'Església i aprovats els Estatuts amb vigència internacional.

Des de bon començament queden determinats els tres principis en els que es fonamenta Vida Creixent: AMISTAT, ESPIRITUALITAT I APOSTOLAT.

Vida Creixent

En el Congrés de la "Vie Montante" de Toulouse el 1983, esmentat abans, hi va assistir en Joan Viñas que quedà realment entusiasmat pel que havia vist i viscut i decidí que aquest moviment s'havia d'establir a Catalunya. Va visitar a l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Jubany, que acceptà immediatament la proposta i nomenà consiliari el P. Lluís Antoni Sobrerroca S.J., que ja feia temps que s'interessava per la gent gran.

El 1984 a la Casa d'Exercicis de Sant Ignasi de Sarrià, a Barcelona, es celebrà la primera Assemblea constituent de Vida Creixent, nom que el P. Sobrerroca va pouar en l'Evangeli on el verb "créixer" hi surt moltes vegades.

És així com Catalunya és capdavantera en la implantació del Moviment a Espanya, avui dia ja establert en tots els bisbats catalans i de les Illes Balears. Solament a l'arquebisbat de Barcelona són ja més de dos-cents els grups existents de Vida Creixent.

L'organització de Vida Creixent al arquebisbat de Barcelona es basa essencialment en la Comissió diocesana i el conjunt d'animadors/es dels grups existents. La divisió territorial segueix la mateixa de l'arquebisbat: per Zones i Arxiprestats. Els animadors/es es reuneixen a Barcelona un cop cada mes per tal de rebre les directrius adients i l'explicació del temari del curs. Hi ha una Jornada especial una vegada a l'any per a aquests animadors/es que se celebra el primer dijous del mes de juny. Existeixen uns Estatuts aprovats pel Sr. Cardenal, que reglamenten i condueixen l'actuació i l'estructura del Moviment. Segons aquests Estatuts cal celebrar una Assemblea ordinària cada any, en la qual la Comissió dóna compte de les activitats i de l'economia.

A nivell de Catalunya i les Illes Balears es fa una trobada cada any en un bisbat diferent i en anys alterns aquesta trobada es fa a Montserrat.

A nivell nacional "Vida Ascendente", amb els seus Estatuts propis, d'àmbit estatal, es regeix per una Comissió Permanent constituïda pels membres de la Comissió nacional i tots els coordinadors interdiocesans. Cada dos anys es celebra el Ple Nacional format per la Comissió Permanent i tots els presidents i coordinadors d'Espanya.

L'historia del moviment a la resta dels bisbats de Catalunya i Les Illes es podris resumir a les persones que l'iniciaran en cadascun d'ells.

Al bisbat de Lleida, al llarg del 1986, en Josep Olomí Batlle va començar a aplegar grups de gent gran, que si en un principi no seguien estrictament la metodologia del Moviment, si que es poden considerar aquests grups com l'embrió de Vida Creixent. En Guillermo Puertas va continuar i enfortir el Moviment tot començat el 1990.

Al bisbat de Girona, també el any 1986, es va iniciar Vida Creixent de la ma d'en Josep Maria Ministral Masiá. També el 1986 en Jaume Perramón empenyia Vida Creixent a Manresa del bisbat de Vic. En Josep Llansana el 1989 ho feia a Igualada i el 1997 a la capital del bisbat de Vic, la Montserrat Font.

Al bisbat de Solsona es constituïa Vida Creixent amb Montserrat Passada; al arquebisbat de Tarragona era en Josep Riera i Güell i al de Tortosa en Xavier Martorell Villarubia i la Teresa Marro, tots a l'any 1986.

Al bisbat de Mallorca l'any 1988 era l'Antoni Ambrós qui feia néixer Vida Creixent a l'illa. I el 1991 el Carles Dalmau ho feia al bisbat d'Urgell que inclou Andorra a on va ser en Francesc Badia Batalla qui empeny el Moviment en aquell país.

Finalment el febrer de 1993 en Mateo Segui Mercadal constituïa Vida Creixent al bisbat de Menorca.