Goretti Pomé, artista plàstica

dt., 07/04/2020

Al Ressò del mes de febrer de 2020, us vaig presentar un llibre i vaig triar dos testimoniatges com “aperitius”. El llibre és: La interioritat habitada. El Testimoni de Teresa de Jesús. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016.

Reconec que va sortir un text massa llarg (de vegades em passa això) i es va publicar només un d’ells, amb molt bon criteri. Us recordo allò de que “ lo bueno, si breve, dos veces bueno “ ... i si a sobre la cosa no és precisament de Premi Nobel, ja no dic ...

Ara reprenc l’altre testimoni. És el d’una artista plàstica que conec personalment i a algun dels tallers de la qual he assistit.

Per què? M’agrada de manera especial, la vinculació de l’art, de qualsevol art, amb l’espiritualitat personal. Com camí, acompanyament, complicitat, preparació ...

Goretti Pomé, artista plàstica, titula el seu text: L’art, camí vers l’espiritualitat. En tot just deu pàgines ens parla de l’art i la seva experiència en ell. Defensa la seva simplicitat i el fet que pot ajudar a silenciar els sentits i a entrar a l’interior.

He trobat una frase que m’ha fet pensar: “Hi ha molt soroll visual”. Acostumem a pensar en el soroll amb les orelles, però ella afirma que hi ha una “sobrecarrega d’imatges actuals, plenament invasiva”.

Explica l’evolució de la seva pintura per “pintar el silenci, pintar a els espais buits per a fer, conscient la set de Déu que te l’ésser humà”

Afirma l’art com un camí a l’espiritualitat i ofereix exemples d’artistes contemporanis i algunes de les seves incursions en moments i llocs, per expressar el seu art i, en ell, la seva espiritualitat. Per exemple, nomena Pep Minguell, Perico Pastor, Sean Scully, Santi Moix.

“Lart pot ser una experiència personal com a pregària, com a procés de compartir, com a donació”

I acabo amb l’últim paràgraf: “Ara segueixo en els espais buits, uns espais necessaris de seguir buidant, per deixar que la nostra interioritat tingui espai per ser habitat per Crist”.

Que ho gaudiu en aquesta Quaresma en què comença el nostre camí a la Pasqua.

María Jesús Ramos