Fer arribar el Messies

dc., 06/12/2023
img-llibres-Aturar-se-B

Sant Pau: Viviu sempre contents; no sufoqueu mai l’Esperit. Ho repeteixo, viviu sempre contents. El Senyor és a prop!.

Isaïes: l’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum.

San Joan Baptista, des del desert està complint aquest missatge d’Isaïes. Era el precursor de la Llum; ell no era la llum. Les autoritats no l’acaben d’entendre.

Li envien des de Jerusalem, sacerdots i levites: Tu, qui ets? Sóc una veu que crida en el desert: Aplaneu el camí del Senyor.

Avui no ens crida gaire l’atenció aquesta veu; sentim moltes “veus” per tot arreu.

El Senyor vindrà per un altre camí. Però potser tal volta el nostre missatge cristià d’avui sigui alçar una veu diferent en mig del sorollós món. No ens podem estalviar de “cridar”, ni que el missatge no sigui gens televisiu.

Hem de fer arribar el Messies a tots els indrets. I després: deixar que brolli la fisonomia de Jesucrist tal com és.

Serà bo recordar que la bona relació personal i el bon servei són un de tants camins per on acostuma a arribar el Senyor. I no tinguem presses. Déu actua tot sovint a llarg termini.

I sobretot viviu sempre amb un somrís als llavis!.

Mn. Pere Arribas-diaca

Salm 120. Clamo al Senyor en la meva desgràcia

Incomoditat de l’existència cristiana:

L’Església i els cristians, tot peregrinant en aquest món, se senten diàspora: exiliats en terra estranya, envoltats d’un ambient hostil que els fereix, si més no amb la llengua. Heus ací dos indicis d’autenticitat cristiana: parlar de pau, suscitar guerra.

Clamo al Senyor en la meva desgràcia, i ell em respon.
Allibera’m, Senyor, dels llavis mentiders i de la llengua impostora.
Què et donarà el Senyor a mans plenes, llengua impostora?
Fletxes esmolades de guerrer
i brases de ginesta!
Ai de mi, que he de viure a Mèixec, exiliat als campaments de Quedar! Fa massa temps que he de viure amb els qui no volen la pau.
Jo sóc home de pau;
però, quan parlo amb ells,
es decanten per la guerra.
el teu favor el protegeix com un escut.